Diferència entre les revisions de "Arquitectura del Renaiximent"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: « thumb|[[Palau Medici Riccardi, de Michelozzo, Florència, 1444. Eixemple de palau florentí....») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
[[Archiu:Palazzo Medici Riccardi by night 01.JPG|thumb|[[Palau Medici Riccardi]], de [[Michelozzo]], [[Florència]], [[1444]]. Eixemple de [[palau florentí]].]] | [[Archiu:Palazzo Medici Riccardi by night 01.JPG|thumb|[[Palau Medici Riccardi]], de [[Michelozzo]], [[Florència]], [[1444]]. Eixemple de [[palau florentí]].]] | ||
[[Archiu:Villa Farnesina Nordfassade.jpg|thumb|[[Vila Farnesina]], [[Baldassarre Peruzzi]], 1511. Eixemple de [[vila renaixentista]].]] | [[Archiu:Villa Farnesina Nordfassade.jpg|thumb|[[Vila Farnesina]], [[Baldassarre Peruzzi]], 1511. Eixemple de [[vila renaixentista]].]] | ||
| Llínea 9: | Llínea 8: | ||
Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels [[arquitecte]]s, que varen passar de l'anonimat del [[artesà]] a una nova concepció de la [[professional]]itat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com [[artista]]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts menuts edificis o fins i tot mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus. | Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels [[arquitecte]]s, que varen passar de l'anonimat del [[artesà]] a una nova concepció de la [[professional]]itat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com [[artista]]s @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del [[humanisme]] renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts menuts edificis o fins i tot mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus. | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * [[Bartolomé Bennassar|BENNASSAR VICENS, Bartolomé]]; ''La Europa del Renacimiento''; Madrid: Grupo Anaya, 1998, ISBN 84-7525-480-2. | ||
| + | * [[Leonardo Benevolo|BENEVOLO, Leonardo]]; ''Storia dell'architettura del Rinascimento''; Roma-Bari: Laterza, 1988 ISBN 88-420-0605-X. | ||
| + | * [[Fernando Checa Cremades|CHECA, Fernando]]; ''Arquitectura del Renacimiento en España''; Madrid: Ediciones Cátedra, 1989, ISBN 84-376-0820-1. | ||
| + | * ESCRIG PALLARÉS, Félix; ''Las grandes estructuras del Renacimiento y el Barroco''; Sevilla: Publ. de la Universidad de Sevilla, 2003, ISBN 84-472-0763-3. | ||
| + | * [[Pierre Francastel|FRANCASTEL, Pierre]]; ''La figura y el lugar. El orden visual del Quattrocento''; Barcelona: Monte Ávila Editores, 1988, ISBN 84-7668-217-4. | ||
| + | * GARCÍA MELERO, José Enrique; ''Arquitectura del Renacimiento''; Madrid: UNED, 2004, ISBN 84-362-5075-3. | ||
| + | * MURATORE, Giorgio; ''La ciudad renacentista''; Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1980, ISBN 84-7088-251-1. | ||
| + | * MURRAY, Peter; ''Arquitectura del Renacimiento''; Madrid: Aguilar, 1974, ISBN 84-03-33023-5. | ||
| + | * PRETTE, Maria Carla / GIORGIS, Alfonso De; ''La storia dell'arte rinascimentale''; Florencia: Editoriale Giunti, 2002 ISBN 88-09-21400-5. | ||
| + | * [[Juan Antonio Ramírez|RAMÍREZ, Juan Antonio]]; ''Historia del Arte: La Edad Moderna''; Madrid: Alianza, 1997, ISBN 84-206-4273-8. | ||
| + | * SUMMERSON, John / BERAMENDI, Justo; ''El lenguaje clásico de la arquitectura''; Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1991, ISBN 84-252-0806-8. | ||
| + | * [[Manfredo Tafuri|TAFURI, Manfredo]]; ''La arquitectura del humanismo''; Madrid: Xarait Ediciones, 1982, ISBN 84-85434-03-X. | ||
| + | * [[Rudolf Wittkower|WITTKOWER, Rudolf]]; ''Los fundamentos de la arquitectura en la edad del humanismo''; Madrid: Alianza, 1995, ISBN 84-206-7129-0. | ||
[[Categoria:Arquitectura del Renaiximent| ]] | [[Categoria:Arquitectura del Renaiximent| ]] | ||
Revisió de 11:33 12 oct 2016
Santa Maria della Consolazione en Todi 1508-1607. Eixemple d'iglésia de planta central. Varen treballar en ella Coa dona Caprarola, Antonio dona Sangallo el Jove, Baldassarre Peruzzi, Galeazzo Alessi, Michele Sanmicheli, Jacopo Vignola i Ippolito Scalza.
Arquitectura de la Renaixença o renaixentista és aquella dissenyada i construïda durant el periodo artístic del Renaixença europeu, que va comprendre els sigles XV i XVI. Es caracterisa per ser un moment de ruptura en la Història de l'Arquitectura, en especial sobre l'estil arquitectònic previ: el Gòtic; mentres que, per contra, busca la seua inspiració en una interpretació pròpia del Art clàssic, en particular en el seu alvertent arquitectònic, que es considerava model perfecte de les Belles arts.
Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció (tècniques de construcció i materials constructius) com en el llenguage arquitectònic, que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.
Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels arquitectes, que varen passar de l'anonimat del artesà a una nova concepció de la professionalitat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com artistas @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del humanisme renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts menuts edificis o fins i tot mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus.
Bibliografia
- BENNASSAR VICENS, Bartolomé; La Europa del Renacimiento; Madrid: Grupo Anaya, 1998, ISBN 84-7525-480-2.
- BENEVOLO, Leonardo; Storia dell'architettura del Rinascimento; Roma-Bari: Laterza, 1988 ISBN 88-420-0605-X.
- CHECA, Fernando; Arquitectura del Renacimiento en España; Madrid: Ediciones Cátedra, 1989, ISBN 84-376-0820-1.
- ESCRIG PALLARÉS, Félix; Las grandes estructuras del Renacimiento y el Barroco; Sevilla: Publ. de la Universidad de Sevilla, 2003, ISBN 84-472-0763-3.
- FRANCASTEL, Pierre; La figura y el lugar. El orden visual del Quattrocento; Barcelona: Monte Ávila Editores, 1988, ISBN 84-7668-217-4.
- GARCÍA MELERO, José Enrique; Arquitectura del Renacimiento; Madrid: UNED, 2004, ISBN 84-362-5075-3.
- MURATORE, Giorgio; La ciudad renacentista; Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1980, ISBN 84-7088-251-1.
- MURRAY, Peter; Arquitectura del Renacimiento; Madrid: Aguilar, 1974, ISBN 84-03-33023-5.
- PRETTE, Maria Carla / GIORGIS, Alfonso De; La storia dell'arte rinascimentale; Florencia: Editoriale Giunti, 2002 ISBN 88-09-21400-5.
- RAMÍREZ, Juan Antonio; Historia del Arte: La Edad Moderna; Madrid: Alianza, 1997, ISBN 84-206-4273-8.
- SUMMERSON, John / BERAMENDI, Justo; El lenguaje clásico de la arquitectura; Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1991, ISBN 84-252-0806-8.
- TAFURI, Manfredo; La arquitectura del humanismo; Madrid: Xarait Ediciones, 1982, ISBN 84-85434-03-X.
- WITTKOWER, Rudolf; Los fundamentos de la arquitectura en la edad del humanismo; Madrid: Alianza, 1995, ISBN 84-206-7129-0.