Diferència entre les revisions de "Arbre"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 4: Llínea 4:
 
== La vida d'un arbre ==
 
== La vida d'un arbre ==
  
*La germinació: la llavor de la [[fruïta]], que s'unfle en l'humitat i quan hi ha prou de calor, creix prenent les seues reserves d'aliments als cotiledons. Des del principi la plánta respira i emitix [[dioxit de carbono]]. Quan la llavor creix fins rompre la corfa del fruït i ix l'arraïl jove.  
+
*La germinació: la llavor de la [[fruïta]], que s'unfle en l'humitat i quan hi ha prou de calor, creix prenent les seues reserves d'aliments als cotiledons. Des del principi la plánta respira i emitix [[dioxit de carbono]]. Quan la llavor creix fins rompre la corfa del fruït i ix l'arraïl jove. Es ella la que donará recolzament a la planta i elaborar els aliments en el sol. Ella sempre en posició vertical i s'hundixen cap avall. Est es el geotropisme positiu, la llei natural que obliga a qualsevol moviment de l'arraïl cap al centre de la [[Terra]]. Sens embarc hi ha dos excepcions: quan hi ha un obstácul o si la resistencia es molt forta, l'arraï bordeja dit obstacul, i despres torna a la seua posició vertical; i quan l'arraïl esta en un terreny d'humidal pot prenc una direcció obliqua.
Es ella la que donará recolzament a la planta i elaborar els aliments en el sol. Ella sempre en posició vertical i s'hundixen cap avall. Est es el geotropisme positiu, la llei natural que obliga a qualsevol moviment de l'arraïl cap al centre de la [[Terra]]. Sens embarc hi ha dos excepcions: quan hi ha un obstácul o si la resistencia es molt forta, l'arraï bordeja dit obstacul, i despres torna a la seua posició vertical; i quan l'arraïl esta en un terreny d'humidal pot prenc una direcció obliqua.
+
*La planta jove: L'arraïl comença el seu creiximent i els cotiledons s'agoten per a proporcionar els materials necesaris per a la formació de la planta que deu creixer i brotar. Creixerá verticalment, es el geotropisme negatiu que actúa en la direcció oposta de la que actúa sobre l'arraïl.
  
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Botànica]]

Revisió de 16:37 24 feb 2011

Un arbre es una planta capaç de desenrrollar-se a determinada altura de la terra, per lo general de mes de set metros. Els arbres es caracterisen per tindre una arraïl pivotant, brot llenyos de tipo mare, que formen les branques molt per damunt del sol. Els arbres son plantes perennes que viuen des de fa varis anys, a menut decades o inclós sigles, com secuoyas i jequitibás. Un arbre de fusta roja pot tindre un centenar de metros d'altura.

La vida d'un arbre

  • La germinació: la llavor de la fruïta, que s'unfle en l'humitat i quan hi ha prou de calor, creix prenent les seues reserves d'aliments als cotiledons. Des del principi la plánta respira i emitix dioxit de carbono. Quan la llavor creix fins rompre la corfa del fruït i ix l'arraïl jove. Es ella la que donará recolzament a la planta i elaborar els aliments en el sol. Ella sempre en posició vertical i s'hundixen cap avall. Est es el geotropisme positiu, la llei natural que obliga a qualsevol moviment de l'arraïl cap al centre de la Terra. Sens embarc hi ha dos excepcions: quan hi ha un obstácul o si la resistencia es molt forta, l'arraï bordeja dit obstacul, i despres torna a la seua posició vertical; i quan l'arraïl esta en un terreny d'humidal pot prenc una direcció obliqua.
  • La planta jove: L'arraïl comença el seu creiximent i els cotiledons s'agoten per a proporcionar els materials necesaris per a la formació de la planta que deu creixer i brotar. Creixerá verticalment, es el geotropisme negatiu que actúa en la direcció oposta de la que actúa sobre l'arraïl.