Antifer ultra
Antifer ultra és una espècie extinta del gènero Antifer de la família Cervidae. És l'espècie de cérvido en registre més antic d'Amèrica del Sur; va viure des del Plioceno tardà, i tot el Pleistoceno fins al Holoceno enjorn, en un biocrón que cobrix el Ensenadense i el Lujanense, en el centre-sur de Sudamérica.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment pel paleontòlec argentí Ameghino en l'any 1889.[2] L'eixemplar tipo és el: MLP 9-20.
La seua validea, de la mateixa manera que la del seu gènero, va anar durant molt temps qüestionada per diversos autors,[3][4][5][6] fins que en l'any 1932 Kraglievich va donar els arguments definitius que varen demostrar l'efectiva existència de Antifer com una entitat genèrica independent,[7] establint aixina mateix les dos espècies que li són reconegudes com a integrants del mateix.
Distribució
[editar | editar còdic]Esta espècie es va distribuir en el sur del Brasil, Chile central, Uruguay, i les pampes del centre de la Argentina.
- Argentina.[8]
- província de Buenos Aires
- província de Corrents
- província d'Entre Rius
- riera Ensenar, departament Diamant.[9] Formació Riera Feliciano; Edat Lujanense sensu stricto.
- Brasil.
- Riu Gran del Sur
- Oest de l'estat (formació Touro Passo)
- Santa Vitòria do Palmar.[10]
- Chile.[11]
- Regió de Coquimbo
- Jaciment arqueològic Quebrada de Quereo I i II. (31°55′S-71°34′W)
- Regió d'O'Higgins
- Jaciment arqueològic Taguatagua 1 (TT-1) i 2 (TT-2) (34°30′S-71°06′W)
- Uruguay.
- Departament de Bot
- Formació Sopes
Característiques
[editar | editar còdic]Les astes de Antifer ultra i Antifer ensenadensis posseïxen una morfologia molt distinta, en especial en el pedúncul. La primera espècie li la pot separar pel seu major tamany. Ademés sol presentar una convexidad de la vora posterior de les astes damunt de la base, i cert inclinament del candil terminal de la branca posterior, la qual cosa genera poca divergència de les ramificacions terminals entre sí. El pedúncul i la roseta són subcilíndricos. Les astes mostren unes característiques estrías i regates llongitudinals, les que la recorren tant en la seua cara interna com en l'externa.
Hàbits i causes de la seua extinció
[editar | editar còdic]A esta espècie li la relaciona a hàbitat càlits oberts, pròxims a chapulls en sabanes arbustivas, no a ecosistemes forestals de canopia tancada.[12] Pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores carnívors. La seua dieta era completament herbívora.
Esta espècie va viure fins al Holoceno enjorn, per #lo que va conviure durant alguns milenis en les primeres onades humanes arribades a Amèrica del Sur, és dir els primitius amerindios. Estos, segons els especialistes, varen eixercir una pressió caçadora que podria haver afectat l'equilibri poblacional de moltes de les espècies de megafauna suramericana, #lo que podria ser una de les causes de la seua completa extinció.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Carroll, R. L. (1988) Vertebrate Paleontology and Evolution. W.H. Freeman and Company.
- ↑ Ameghino, F. (1889) Contribució al coneiximent dels mamífers fòssils de la República Argentina. Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències de Còrdova 6: 1-1027.
- ↑ Churcher, C.S. (1966) Observacions sobre el status taxonómico de Epieuryceros Ameghino, 1889 i les seues espècies I. truncus i I. proximus. Ameghiniana 10: 351-362.
- ↑ Lydekker, R. (1893) Estudis sobre els Ungulats extinguits de l'Argentina. Paleontologia Argentina. Anals del Museu de l'Argent 2:1-91.
- ↑ Lydekker, R. (1898) The deer of all lands: a history of the family. Cervidae, living and extinct. Rowland Ward: 329 p. Londres.
- ↑ Lydekker, R. (1915) Catalogue of the Ungulate mammals in the Britihsh Museum (Natural History) Vol. IV Artiodactyla, families Cervidae (deer), Tragulidae (chevrotains), Camelidae (camels and flames), Suidae (pigs andpeccaries), and Hippopotamidae (hippopotamuses). Rustees of the British Museum: 438p. Londres.
- ↑ Kraglievich, JL. (1932) Contribució al coneiximent dels cérvols fòssils de l'Uruguay. Anals del Museu d'Història Natural de Montevideo 2 (3): 355-438.
- ↑ Menégaz, A. N. (2000) Els Camélidos i Cérvidos del Cuaternario del Sector Bonaerense de la Regió Pampeana. Tesis Doctoral. Universitat Nacional de l'Argent, Argentina, 240 pp. (Inèdita).
- ↑ [1] Alcaraz, M. A.; S. B. Ferrero, & J. I. Noriega () Primer registre de Antifer ultra Ameghino, 1889 (Artiodactyla: Cervidae) en el Pleistoceno d'Entre Rius.
- ↑ Souza Cunha, F. L. i R.M.M. Magalhaes. (1981) Cervideos pleistocênicos de Santa Vitòria do Palmar, Rio Gran do Sul, Brasil. 2° Congresso Llatí-Americà Paleontologia (Porte Alegre), Anais II: 795-803
- ↑ Labarca I., Rafael & M. Alejandra Alcaraz (2011) Presència de Antifer ultra Ameghino (= Antifer niemeyeri Casamiquela) en el Pleistoceno tardà-Holoceno primerenc de Chile central (30-35ºS). (Revista Geològica de Chile) Andean Geology 38 (1): vol.38 nº.1 pp. 156-170. Santiago de Chile. giner de 2011ISSN: 0718-7106.
- ↑ Menegaz, A.N; Ortiz-Jaureguizar, I. (1995) Els Artiodàctils. In Evolució biològica i climàtica de la regió Pampeana durant els últims cinc millons d'anys. Un ensaig de correlació en el Mediterràneu occidental (Alberdi, M.T.; Leone, G.; Tonni, I.P.; editors). Museu Nacional de Ciències Naturals. Consell Superior d'Investigacions Científiques, Monografies 12: 311-337. Madrit.