Diferència entre les revisions de "Alfabet valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 120: Llínea 120:
  
 
==Nom de les lletres==
 
==Nom de les lletres==
Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià son: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre esse, elle i enye, si bé són scceptades, son castellanismes i no són recomanables. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que s'han d'evitar en valencià<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/1.pdf</ref>
+
Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià son: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre esse, elle i enye, si bé són molt usades, son castellanismes i no són recomanables, encara que el seu us també és normatiu. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que sempre s'han d'evitar en valencià.<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/1.pdf</ref>

Revisió de 17:43 13 jun 2018

L'alfabet valencià és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua valenciana. Consta de les 26 lletres de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser modificades per diacrítics. Actualment l'alfabet se compon de vintisis lletres, més dèu dígrafs (conjunts de dos lletres que representen un sol fonema).

Ademés de les lletres, hi ha tres signes diacrítics: l'accent greu (`), l'accent agut (´) i la dièresis (¨), i alguns caràcters especials com el guionet (-).

Lletres i orde alfabètic

Esta versió és l'establida per les normes ortogràfiques propostes per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

Grafema Nom del grafema Remarques
1 A a a en les variacions À, à
2 B b be o be alta
3 C c ce en les variacions Ç, ç, nomenades "ce trencada"
4 D d de
5 E e e en les variacions É, é i È,è
6 F f ef Cal evitar el castellanisme "efe" o el catalanisme "efa"
7 G g ge
8 H h hac Cal evitar el castellanisme "haig"
9 I i i en les variacions Í,í, Ï,ï
10 J j jota
11 K k ca només amprada en paraules d'orige estranger
12 L l el Cal evitar el castellanisme "ele" o el catalanisme "ela"
13 M m em Cal evitar el castellanisme "eme" o el catalanisme "ema"
14 N n en Cal evitar el castellanisme "ene" o el catalanisme "ena"
15 O o o en les variacions Ó,ó i Ò,ò
16 P p pe
17 Q q cu
18 R r er Cal evitar el castellanisme "erre" o el catalanisme "era"
19 S s es Cal evitar el castellanisme "esse" o el catalanisme "essa"
20 T t te
21 U u u en les variacions Ú,ú i Ü,ü
22 V v ve o ve baixa
23 W w doble ve només amprada en paraules d'origen estranger
24 X x eix o xe A soles se nomena "equis" quan representa una incògnita en matemàtiques
25 Y y i grega
26 Z z zeta

Dígrafs

El valencià té els següents dígrafs, dos lletres que representen un sol so:

Grafema Nom del grafema Remarques
ch che o ce hac A final de paraula es pronuncia com la ca
gu ge-u En u muda seguida de e o i'
ig i ge A soles apareix a final de paraula
ll ell o doble el Cal evitar el castellanisme "elle"
ny eny o en i grega Cal evitar el castellanisme "enye"
qu cu-u En u muda seguida de e o i'
rr doble er
ss doble es
ts te es
tz te zeta

Antigament existien atres dígrafs com: tj, tg, tn, tm, tl, tll, tx... pero hui han caigut en desús i usar-los seria un arcaisme

Nom de les lletres

Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià son: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre esse, elle i enye, si bé són molt usades, son castellanismes i no són recomanables, encara que el seu us també és normatiu. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que sempre s'han d'evitar en valencià.[1]