Alcidedorbignya
Alcidedorbignya és un gènero extint de mamífer pantodonte els restants del qual han segut recuperats en estrats del Paleoceno primerenc (en la SALMA Tiupampense, fa 65.5 - 61.7 millons d'anys) en la Formació Santa Lucía ( Plantilla:Coord/dec2dms/dmW / -18.0, -65.6</noinclude>, paleocoordenadas Plantilla:Coord/dec2dms/dmW / -20.7, -52.5</noinclude>)[1] en Tiupampa prop de Mizque, en el departament de Cochabamba, en Bolívia.[2]
Seguint una costum per a falcar noms establida pel paleontòlec pioner argentí Florentino Ameghino, consistent en la combinació del primer nom i el llinage d'un científic destacat,[3] el nom del gènero honra al naturaliste francés Alcide d'Orbigny.[4]
Alcidedorbignya és un dels més antics i primitius dels pantodontes coneguts i és l'únic gènero d'eixe grup que s'ha trobat en Suramérica.[2] Aparte del fet de que alguns científics han disputat l'edat de la localitat tipo,[5] advocant per un orige asiàtic dels pantodontes, la pròpia existència de Alcidedorbignya no contribuïx a aclarir els orígens dels de per sí enigmàtics pantodontes.[2] Les similituts taxonómicas indiquen que va haver un intercanvi de mamífers entre Amèrica del Nort i del Sur durant l'inici del Paleoceno,[6] i el pantodonte nortamericà Pantolambda és un descendent potencial de Alcidedorbignya.[7]
Alciddedorbignya és conegut a partir de varis #espècimen de dentadures superiors i inferiors, incloent les de jovenils. Els premolars superiors P3–4 tenen ectolofos (vores en les corones) en forma de V, indicant que era un pantodonte primitiu. Les seues atres característiques molar ho fan únic entre els pantodontes. En els molar, el paracono i el metacono estan separats i no estan units com en Bemalamdba i Harpyodus. Com en estos dos gèneros, caria d'un mesóstilo en els molar superiors M1–2 i d'un centrocrístido en forma de V com en els eupantodontes (el grup dels pantodontes més tardans). Encara no és clar si esta és la condició primitiva en la dentadura superior dels pantodontes, i per tant la posició de Alcidedorbignya prop de la base del clado (agrupació evolutiva) permaneix sense resoldre's.[2][8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tiupampa site 1, the “quarry” (Paleocene of Bolívia). Consultat en juliol de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Muizon & Marshall 1992, Abstract
- ↑ Rose 2006, p. 230
- ↑ . Paleofile.com. Consultat el juliol de 2013.
- ↑ per eixemple,Lucas 1998, p. 281 disputen l'edat del Cretácico proposta originalment per Muizon & Marshall 1987.
- ↑ Vejau Orige de la placa caribenya
- ↑ Gayet, Marshall & Sempéré 1991, pàg. 419, 423
- ↑ Rose 2006, pàg. 114–5