Alí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Alí ibn Abi-Tàlib
Investiture of Ali Edinburgh codex.jpg
Investidura d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nacionalitat: {{{nacionalitat}}}
Ocupació:
Naiximent: Data incerta entre 598 i 600
Lloc de naiximent: La Meca
Defunció: 27 de gener del 661
Lloc de defunció: Kufa

Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de giner del661) fon un dels primers musulmans quan només tenia deu onze anys[note 1] i fon el quart califa de l'Islam (656-659). Els musulmanschiïtes el consideren el primer i únic llegítim imam. Fon filld'Abu-Tàlib i cosí del profeta Muhàmmad, qui l'educà i l'adoptà com a fill i el casà en la seua filla Fàtima az-Zahrà. Quan l'Hègira, Alí hauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenien assessinar el Profeta van entrar a casa seua per matar-lo.

Naixqué cap a l'any 598. Quan tenia sis anys va deixar la casa del seu pare i es va posar sota la protecció de Mahoma. El seu parentiu en el Profeta incloïa la condició de cosí, fill adoptiu i gendre, pel seu casamentl'any 622 en Fàtima, filla de Mahoma i la seua primera muller Khadija bint Khuwàylid).

Va participar en totes les expedicions del Profeta, com aportaestendard i dues vegades com a general, a Fadak el 627/628 ial Iemen el 632. Va lluitar a la Batalla de Badr el624,[1] a la campanya deKhàybar[2]i a la batalla d'Hunayn[3] el 630, de manera destacada. Després de lamort del Profeta ja no va tornar a lluitar, fins a les batalles del Camell el 656[4] i Siffín el657.[5]

Els califats d'Abu-Bakr i Uthman

Artícul principal → Abu-Bakr as-Siddiq.

En ser elegit com a califa Abu-Bakr as-Siddiq, varefusar reconèixer-lo com a califa durant sis mesos. Tanmateix, després en Fonconseller, així com ho Fon d'Umar ibn al-Khattab sense tenir cap càrrecexcepte el de lloctinent a Medina durant el viatge d'Umar a Síria iPalestina. En arribar al poder Uthman ibn Affan el va acusar diversesvegades d'ignorar l'Alcorà. Assassinat Uthman els omeies van fugir deMedina i l'oposició va quedar mestressa de la situació. Es va demanar a Alid'acceptar el califat que suposadament va rebre el 18 de juny del 656esdevenint el quart califa de l'Islam (656-659). En acceptar el nomenament depart d'algunes de les persones que havien participat en la mort de Uthman, vaser acusat de participació al crim, especialment per Muàwiya,governador de Síria i cosí d'Uthman.

La primera guerra civil islàmica

Artícul principal → primera fitna.

La revolta d'Àïxa bint Abi-Bakr, Talha i Az-Zubayribn al-Awwam el va obligar a combatre, esclatant la primera guerra civilislàmica. Els tres caps rebels en uns centenars d'homes van marxar cap aIraq on esperaven trobar suports i diners. Van ocupar Bàssora, pero Alíva reunir tropes a Kufa i va avançar cap a Bàssora; hi va havernegociacions pero finalment va esclatar la batalla coneguda per batalla delCamell el 9 de desembre del 656 durant la que Talha i Az-Zubayr vanser morts i Àïxa obligada a residir en endavant a Medina. Va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara nos'havia declarat obertament en rebel·lió, pero no el reconeixia. El governadorde Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir lavenjança establerta a favor dels parents propers per l'Alcorà sobre aquells quematen a algú injustament, pero Alí va declarar que la mort d'Uthman havia estatjusta per les seves arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma queels dos grups, en llurs exèrcits, es van concentrar a la plana de Siffin ies van produir lluites parcials pero el juny o juliol del 657 es va acordaruna treva; finalment el combat<refname=Mikaberidze/> es va produir el 28 de juliol del 657. Muàwiyaportava la pitjor part, i ja havien mort uns setanta mil homes, quan Fonaconsellat per Amr ibn al-As de penjar fulls de l'Alcorà a les llances delsseus soldats, la qual cosa Fon considerada com una invitació a resoldre elconflicte consultant el llibre sant; la qüestió Fon sotmesa a arbitratge.El nomenament d'àrbitres va recaure en Abu-Mussaal-Aixarí per part d'Alí i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya (agost del657). Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris iper tant la seua mort justa, o no. Un arbitratge encarregat a persones teniamolta oposició perquè alguns versos de l'Alcorà encarreguen aquesta amena dedecisions a Déu. Els que es van oposar a l'arbitratge en el bàndol d'Alí es vandir harurites perquè es van quedar a Harura, prop de Kufa. Alí en vaconvèncer una part pero la resta, units a altres opositors de Bàssora, esvan reagrupar a An-Nahrawan i foren anomenats khawàrij(kharigites).

El febrer del 658 s'havia d'anunciar el resultat del'arbitratge a un lloc incert entre Iraq i Síria. Sembla que en realitat hi vahaver dues reunions, una a Dúmat al-Jafal (moderna Djof) el febrer del658 i una posterior a Adhruh, entre Maan i Petra, el gener del 659. El veredicte a la primera trobada no Fonfet públic encara que sí que Fon comunicat a les dues parts i, pels que sabemdels esdeveniments posteriors, Fon evidentment desfavorable a Alí.

Aquest va reunir tropes. Va arribar a Al-Anbar i es vadirigir a An-Nahrawan per tal de destruir primer el focus de rebel·lia delskharigites. Mentre Alí feia això Muàwiya es va apoderar d'Egipte (julioldel 658). Els kharigites exigien a Alí que reconegués haver fet un acted'impietat (kufr) en haver acceptat l'arbitratge, pero Alí va refusarfer-ho; va prometre l'aman (perdó) a aquells que es rendissin i el 17 dejuliol del 658 es va lliurar la batalla[6] que en realitat —per la disparitat de les forcesen combat— Fon una massacre, de la que Alí després es va penedir. Entre elskharigites morts hi havia molts creients sincers. Aquest fet va fer augmentarles defeccions que ja s'havien iniciat, fins al punt que Alí va haver de tornara Kufa renunciant a la campanya.

A la reunió d'Adhruh, el giner del 659, es va fer públicel veredicte: Uthman havia estat assassinat injustament. Es sugeria l'elecciód'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Aleshores elsàrbitres propongueren descartar per al califat Alí i Muàwiya i deixar l'eleccióa una comissió, ara be, a la pràctica, es va donar soport a Muàwiya. Aquest vaenviar expedicions a Khurasan i la part oriental de conquestes àrapsislàmiques, pero foren rebujades; una revolta pro omeya, és a dir a favor deMuàwiya, a Fars, Fon reprimida pel governador, Ziyad ibn Abihi, que erafidel a Alí (659). El 660 Medina i la Meca foren ocupades pelgeneral omeya Buixr ibn Artat, que va seguir avançant cap al Iemen.

La mort d'Alí

Un kharigita de nom Abd-ar-Rahman ibn Múljamal-Muradí,[7] en venjança per la matança d'An-Nahrawan, va ferir Alí en una espasa enverinada ala porta d'una mesquita a Kufa, residència del califa, el 25 de generdel 661. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63anys. Fon enterrat en un lloc secret que, en temps d'Harun ar-Raixid, Fonidentificat com un llogaret proper a Kufa on va sorgir un santuari que va donarorigen a la ciutat de Najaf o An-Najaf. Alí gaudeix de gran popularitat en el món musulmà,especialment entre els chiïtes, que el consideren el primer imam. El seumausoleu, objecte de gran veneració en els pelegrinatges chiïtes, es troba a laciutat de Najaf.

Vejau també

Notes

  1. ↑ Plantilla:Citar llibre
  2. ↑ (1993) [1], Islamic Books, pp. p.130. ISBN 1872531105.
  3. ↑ (2011) [2], ABC-CLIO, pp. p.84. ISBN 1598843370.
  4. ↑ (2007) [3], Greenwood Publishing Group, pp. p.190. ISBN 0313335370.
  5. ↑ (2011) [4], ABC-CLIO, pp. p.836. ISBN 1598843370.
  6. ↑ (2005) [5], Routledge, pp. p.657. ISBN 0415966906.
  7. ↑ (2011) [6], Liverpool University Press, pp. p.148. ISBN 1846316987.

Referències

Bibliografia

Commons

  • G. Levi della Vida, Il Califfato di Ali, 1913
  • F. Gabrielu, Sulle origini del movimento harigita,1941

Plantilla:Inicia taula Plantilla:Filera de successions Plantilla:Filera de successions Plantilla:Finalitza taula

Plantilla:ORDENA:Ali Ibn Abi-Talib Plantilla:Autoritat

Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "note", pero no es trobà una etiqueta <references group="note"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alí&oldid=72771»