Edició de «Agricultura»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
== Història == | == Història == | ||
=== El naiximent de l'agricultura === | === El naiximent de l'agricultura === | ||
| − | [[ | + | [[Image:llauradoregipte.jpg|thumb|right|Llaurador llaurant. Pintura en la tumba de Sennedyem, 1200 a. C. [[Egipte]].]] |
El començament de l'agricultura es troba en el periodo [[Neolític]], quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. Les primeres plantes cultivades foren el [[blat]] i l'[[ordi]]. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en vàries cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat [[Creixent Fèrtil]] (zona de [[Orient Pròxim]] des de [[Mesopotàmia]] el [[Antic Egipte]]), les cultures precolombines d'[[Amèrica Central]], la cultura desenrollada pels [[china|chinesos]] al est d'[[Asia]], etc. | El començament de l'agricultura es troba en el periodo [[Neolític]], quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. Les primeres plantes cultivades foren el [[blat]] i l'[[ordi]]. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en vàries cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat [[Creixent Fèrtil]] (zona de [[Orient Pròxim]] des de [[Mesopotàmia]] el [[Antic Egipte]]), les cultures precolombines d'[[Amèrica Central]], la cultura desenrollada pels [[china|chinesos]] al est d'[[Asia]], etc. | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
=== Edat Mija === | === Edat Mija === | ||
| − | [[ | + | [[Image:llauradorsedatmija.jpg|thumb|right|Llabors agricoles, [[818]] d. C., Salzburgo.]] |
| − | A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels | + | A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels campesins. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, a l'igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida campesina. A pesar dels progresos, l'agricultura migeval manifestà sempre signes de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals. |
Les principals innovacions en l'agricultura migeval foren: | Les principals innovacions en l'agricultura migeval foren: | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
Estos canvis causaren un creiximent, tant en la varietat com en la cantitat de collites, en aquell moment tingué efectes importants la dieta dels europeus. El canvi del [[bou]] pel cavall fon el resultat de dos avanços tecnològics -l'us de la ferradura i el desenroll de la collera- que permitien al caall tirar d'una càrrega fàcilment. El us de cavalls per a tirar aumentà l'eficiència del transport per terra, tant per al comerç com per a les campanyes militars. Açò va conduir al creiximent de l'indústria de transport per terra. També va permetre un millorament general de la ret de carreteres i aumentà les oportunitats comercials per a algunes comunitats situades en els encreuaments de camins. L'us del cavall va permetre l'expansió de les terres cultivables i va contribuir al creiximent de la producció d'aliments, al mateix temps acompanyà a la agresiva expansió agrícola que invariablement deixà resagat al bosc migeval. | Estos canvis causaren un creiximent, tant en la varietat com en la cantitat de collites, en aquell moment tingué efectes importants la dieta dels europeus. El canvi del [[bou]] pel cavall fon el resultat de dos avanços tecnològics -l'us de la ferradura i el desenroll de la collera- que permitien al caall tirar d'una càrrega fàcilment. El us de cavalls per a tirar aumentà l'eficiència del transport per terra, tant per al comerç com per a les campanyes militars. Açò va conduir al creiximent de l'indústria de transport per terra. També va permetre un millorament general de la ret de carreteres i aumentà les oportunitats comercials per a algunes comunitats situades en els encreuaments de camins. L'us del cavall va permetre l'expansió de les terres cultivables i va contribuir al creiximent de la producció d'aliments, al mateix temps acompanyà a la agresiva expansió agrícola que invariablement deixà resagat al bosc migeval. | ||
| − | Les "Partides" d'[[Alfonso X]] de [[Castella]] definixen als | + | Les "Partides" d'[[Alfonso X]] de [[Castella]] definixen als campesins com els "que llauren la terra i fan en ella aquelles coses per les que els hòmens han de viure i mantindre's". No cau dubte de que en esta definició podem considerar al campesí com la força fundamental del treball en la societat migeval. I es que el camp fon el gran protagoniste en la [[Edat Mija]] [[Europa|europea]]. els recursos que aportava la agricultura i la ganaderia eren la base de l'economia i la terra era el centre de les relacions socials, deixant al marge la revolució urbana que se viu a partir del [[sigle XIII]]. |
Segon les estimacions presentades, la tasa de creiximent promig interanual de la població europea durant el periodo [[1000]]-[[1300]] fon de 0,2%. Si se pren soles a la població d'[[Europa]] occidental, la tasa de creiximent es molt similar. Este lent creiximent, ademés, se va distribuir desigualment entre diferents regions. A pesar d'això, estem en presència d'un creiximent sostengut, per dèbil quesiga la seua tasa. Una de les causes del creiximent sostengut fon la reducció de la tasa de mortalitat degut a la instauració d'una major establitat política que evità gran número de guerres i les millora en la alimentació producte de la incorporació del octau aminoàcit, gràcies al consum de la llentilla. | Segon les estimacions presentades, la tasa de creiximent promig interanual de la població europea durant el periodo [[1000]]-[[1300]] fon de 0,2%. Si se pren soles a la població d'[[Europa]] occidental, la tasa de creiximent es molt similar. Este lent creiximent, ademés, se va distribuir desigualment entre diferents regions. A pesar d'això, estem en presència d'un creiximent sostengut, per dèbil quesiga la seua tasa. Una de les causes del creiximent sostengut fon la reducció de la tasa de mortalitat degut a la instauració d'una major establitat política que evità gran número de guerres i les millora en la alimentació producte de la incorporació del octau aminoàcit, gràcies al consum de la llentilla. | ||
=== Actualitat === | === Actualitat === | ||
| − | [[ | + | [[Image:Agriculturaactual.jpg|thumb|right|<center>Maquinària agrícola moderna.</center>]] |
[[Sigle XX]], especialment en la aparició del tractor, les exigents tasques de sembrar, collir i trillar poden realisar-se de forma ràpida i a una escala ans inimaginable. Segon l'Acadèmia Internacional de Ingenieria de [[EE.UU.]], la mecanisació agraria es u dels 20 majors logros de la ingenieria del sigle XX. A principis del sigle XX, en [[USA|EE.UU.]] es necesitava un granger per a alimentar de 2 a 5 persones, mentres que hui, gràcies a la tecnologia, els agroquímics i les varietats actuals, un granger pot alimentar a 130 persones. El cost d'esta productivitat és ung ran consum energètic, generalment de combustibles fòssils. | [[Sigle XX]], especialment en la aparició del tractor, les exigents tasques de sembrar, collir i trillar poden realisar-se de forma ràpida i a una escala ans inimaginable. Segon l'Acadèmia Internacional de Ingenieria de [[EE.UU.]], la mecanisació agraria es u dels 20 majors logros de la ingenieria del sigle XX. A principis del sigle XX, en [[USA|EE.UU.]] es necesitava un granger per a alimentar de 2 a 5 persones, mentres que hui, gràcies a la tecnologia, els agroquímics i les varietats actuals, un granger pot alimentar a 130 persones. El cost d'esta productivitat és ung ran consum energètic, generalment de combustibles fòssils. | ||
La difusió de la ràdio i la televisió (mijos de comunicació), aixina com la informàtica, són de gran ajuda, al facilitar informs meteorològics, estudis de mercat, etc. | La difusió de la ràdio i la televisió (mijos de comunicació), aixina com la informàtica, són de gran ajuda, al facilitar informs meteorològics, estudis de mercat, etc. | ||
| − | Ademés de menjar per als humans i els seus animals, se produïxen cada volga en més amplia utilitat tals com flors, plantes ornamentals, [[fusta]], fertilisants, pèls, [[cuiro]], productes químics (etanol, plàstics, [[sucre]], [[almidó]]) fibres ([[cotó]], [[cànem]], lli), combustible (biodiésel, el propi etanol, que ara ya s'està obtenint de la [[dacsa]]). productes biofarmacèutics, i droges tant | + | Ademés de menjar per als humans i els seus animals, se produïxen cada volga en més amplia utilitat tals com flors, plantes ornamentals, [[fusta]], fertilisants, pèls, [[cuiro]], productes químics (etanol, plàstics, [[sucre]], [[almidó]]) fibres ([[cotó]], [[cànem]], lli), combustible (biodiésel, el propi etanol, que ara ya s'està obtenint de la [[dacsa]]). productes biofarmacèutics, i droges tant legals com ilegals ([[tabac]], [[marihuana]], [[opi]], [[cocaïna]]). També existixen plantes creades per ingenieria genètica que produïxen sustàncies especialisades (com, per eixemple, la dacsa transgènica, que, al igual que l'obtenció d'etanol, està modificant l'economia dels cultius d'esta planta i la vida de les comunitats que d'ella seguixen depenent). |
| − | La manipulació genètica, la millor gestió dels nutrients de la terra i la millora en el control de les sements ha aumentat enormement, les collites per unitat de superfície, a canvi estes sementes s'han tornat més sensibles a les plagues i enfermetats, lo que porta una necesitat d'estos últims major per part del agricultor; Proba d'alló és el resorgiment d'antigues varietats, molt resistents a les enfermetats i plagues, per la seua rusticitat. Al mateix temps, la mecanisació ha reduit la exigència de ma d'obra. Les collites | + | La manipulació genètica, la millor gestió dels nutrients de la terra i la millora en el control de les sements ha aumentat enormement, les collites per unitat de superfície, a canvi estes sementes s'han tornat més sensibles a les plagues i enfermetats, lo que porta una necesitat d'estos últims major per part del agricultor; Proba d'alló és el resorgiment d'antigues varietats, molt resistents a les enfermetats i plagues, per la seua rusticitat. Al mateix temps, la mecanisació ha reduit la exigència de ma d'obra. Les collites son generalment menors en els països més pobres, al caréixer del capital, la teconologia i els coneiximents científics necessaris. |
L'agricultura moderna depén enormement de la tecnologia i les ciències físiques i biològiques. La irrigació, el drenage, la conservació i la sanitat, que són vitals per a una agricultura exitosa, exigixen el coneiximent especialisat d'ingeniers agrònims. La química agrícola, en canvi, trata en la aplicació de fertilisants, insecticides i fungicides, la reparació de terres i el anàlisis de productes agrícoles, etc. | L'agricultura moderna depén enormement de la tecnologia i les ciències físiques i biològiques. La irrigació, el drenage, la conservació i la sanitat, que són vitals per a una agricultura exitosa, exigixen el coneiximent especialisat d'ingeniers agrònims. La química agrícola, en canvi, trata en la aplicació de fertilisants, insecticides i fungicides, la reparació de terres i el anàlisis de productes agrícoles, etc. | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
== Tipos d'agricultura == | == Tipos d'agricultura == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de classificació: | Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de classificació: | ||
| Llínea 70: | Llínea 66: | ||
Segón la magnitut de la producció i la seua relació en el mercat: | Segón la magnitut de la producció i la seua relació en el mercat: | ||
| − | *Agricultura de substència: Consistix en la producció de la cantitat | + | *Agricultura de substència: Consistix en la producció de la cantitat minima de menjar necesàri per a cobrir les necesitats del llaurador i la seua familia, sense apenes excedents de comercialiçar. El nivell tècnic és primitiu. |
*Agricultura industrial: Se produïxen grans cantitats, utilisant costosos mijos de producció, per a obtindre excedents i comercialisa-los. Típica de països industrialisats, dels països en vies de desenroll i del sector internaionalisat dels països més pobres. El nivell tècnic es d'orde tecnològic, També pot definir-se com Agricultura de mercat. | *Agricultura industrial: Se produïxen grans cantitats, utilisant costosos mijos de producció, per a obtindre excedents i comercialisa-los. Típica de països industrialisats, dels països en vies de desenroll i del sector internaionalisat dels països més pobres. El nivell tècnic es d'orde tecnològic, També pot definir-se com Agricultura de mercat. | ||
| Llínea 102: | Llínea 98: | ||
== Maquinària agrícola == | == Maquinària agrícola == | ||
| − | [[ | + | [[Image:Tractor Lamborghini.jpg|thumb|right|<center>Tractor Lamborghini</center>]] |
| − | Les maquinàries | + | Les maquinàries son elements que s'utilisen per a dirigir l'acció de forces de treball a bas d'energia; per la seua part en el camp agrícola, els mecanismes a motor que s'empleen en estes labors allaugeren la producció i milloren les tècniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilisades en les tasques del camp es mencionen: |
*Tractor: és una màquina agrícola molt útil, en rodes o cadenes disenyades per a moure's en facilitat en el terreny i potència de tracció que permet realisar grans tasques agrícoles, encara en terrenys entollats. Té dos pedals de freny i està acondicionat per a halar rastres. Hi han dos tipos de tractors: el d'oruga, de gran estabilitat i força, i el de rodes, capaç de desplasar-se fins a per carreteres; poseïx major velocitat que el d'oruga. | *Tractor: és una màquina agrícola molt útil, en rodes o cadenes disenyades per a moure's en facilitat en el terreny i potència de tracció que permet realisar grans tasques agrícoles, encara en terrenys entollats. Té dos pedals de freny i està acondicionat per a halar rastres. Hi han dos tipos de tractors: el d'oruga, de gran estabilitat i força, i el de rodes, capaç de desplasar-se fins a per carreteres; poseïx major velocitat que el d'oruga. | ||
| Llínea 112: | Llínea 108: | ||
== Polítiques agràries == | == Polítiques agràries == | ||
| − | [[ | + | [[Image:Un hombre trabajando en Barquisimeto Venezuela.jpg|thumb|right|Un home treballant en Barquisiment, Veneçola.]] |
La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp. | La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp. | ||