Acinonyx jubatus venaticus
El guepardo asiàtic (Acinonyx jubatus venaticus) (चीता Cītā) és una rara subespecie de guepardo trobat principalment en Iran. És un atípic membre de la família dels gats (Felidae) el qual caça principalment utilisant la seua velocitat en grup o amagant-se. Viu en un gran desert fragmentat i, mateixa aixina, es va extinguir recentment en la Índia; és també conegut com el guepardo índico. És el més ràpit de tots els animals terrestres i pot aplegar fins a velocitats de 104 km/h (65 mph). El guepardo també és conegut per la seua impressionant capacitat d'acceleració (0–97 km/h en 3 segons o menys; més ràpit que el Mercedes-Benz SLR McLaren, el Lamborghini #Rat penat i el F/A-18 Hornet).
El guepardo asiàtic és una espècie en perill crític d'extinció. Esta subespecie de guepardo actualment només es troba en Iran, encara que en algunes rares ocasions s'han produït albiraments en Baluchistán. Habita principalment en el vast desert de l'interior d'Iran, és les escasses zones d'hàbitat adequat.
El perill d'extinció del guepardo asiàtic s'ha produït en época recent. En sigles passats era una espècie molt més numerosa que s'estesa des d'Aràbia a la Índia, incloent Afganistan; actualment s'estima que sobreviu una població d'entre 70-100 eixemplars, la majoria d'ells en Iran.
Història de la població
[editar | editar còdic]El guepardo asiàtic s'estenia originalment des de la península aràbiga fins a l'Índia, a través d'Iran i Àsia Central,[1] Afganistan i Pakistan. En Iran i en l'Índia era especialment numerosos. Els guepardos eren domesticats i entrenats per a caçar gaselas. Akbar, l'emperador Mogol de l'Índia, es diu que va aplegar a tindre fins a 1000 guepardos, que a sovint apareixen representats en molts miniatures i pintures perses i índies. Les numeroses llimitacions a la conservació del guepardo, els seus complexos requisits de conservació com la seua baixa taxa de fertilitat, l'elevada mortalitat dels cadells per factors genètics i el fet de que siguen les femelles les que elegixquen als machos, han dificultat la seua crío en captivitat per a la seua conservació. Un problema específic dels guepardos és la seua llimitada reserva genètica. Tots els guepardos tenen una reduïda diversitat genètica segons pareix per la seua casi extinció fa uns 12.000 anys. Els guepardos són una espècie delicada i susceptible als canvis en el seu entorn.[2]
A principis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, el guepardo asiàtic ya s'havia extinguit en molts llocs de la seua antiga distribució. L'última evidència física de la presència del guepardo asiàtic en l'Índia varen ser tres eixemplars abatuts pel majarás de Surguja en l'any 1947 a l'est de Madhya Pradesh. En 1990 els últims eixemplars trobats semblaven concentrar-se en Iran. Durant els anys setanta existien uns 200 guepardos en Iran, pero en els últims anys el biòlec iraní Hormoz Asadi va estimar que el sol quedaven entre 50 i 100 guepardos asiàtics. Entre els anys 2005 i 2006 es va realisar una nova estimació que va tirar un número entre 50-60 guepardos asiàtics en llibertat. La majoria d'estos 60 guepardos asiàtics viuen en el desert de Kavir en Iran. Una atra població habita el terreny semidesértico en la frontera entre Iran i Pakistan. En els llocs a on s'han trobat guepardos, els habitants locals afirmen que no els han vist durant més de 15 anys, #lo que podria indicar la presència d'algunes poblacions supervivents que encara no han segut avistar.[3]
L'1 de maig de 2022 es va donar a conéixer que per primera volta en l'història d'esta espècie, una femella va donar a llum a tres cadells de la mateixa estant en captiveri.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ DONAR8lq2VMO0EuLIfqAZeuRUlRk5RN9lya_ldETerFsFhe2fhpdxiYwXUd9uYUhg92EC7BHauQXP8JsZDk4I3Ei5-3O27xbOku5lC8dDARDBo6K_FYlZtDhh5&sig=AHIEtbR5L_Jy1eUmb5FoIsHEpkvDph6g1A Mallon DP. 2007. Cheetahs in Central Àsia: A historical summary; CAT NEWS 46:4-7 (Pdf[1] [2] archivat en Wayback Machine.)
- ↑ Gugliotta, G. 2008. Rare breed. Smithsonian 38(12):38
- ↑ Asiatic cheetah on felidae.org
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Zoològic de Sant Diego (en anglés)