Ir al contenido

Coscoll

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Coscoll

Archiu:Quercus coccifera 1.JPG

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fagales
Família Fagaceae
Gènero Quercus
Espècie Quercus coccifera
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Archiu:Quercus coccifera range.svg
Distribució natural

El coscoll (Quercus coccifera) és un abruixell perennifoli de la família de les fagàcees, molt característic del paisage mediterraneu sec i calcari. Especialment resistent a la sequera.

Descripció

[editar | editar còdic]

El Quercus coccifera és un abruixell punchós o arbre molt baix (fins a 2–5 m), de creiximent lent i aspecte compacte.

- Fulla: simples, alternes, dures i coriariàcees, de forma ovada a llanceolada, en el marge espinós. L'anvers és vert fosc i lluent; el revers, més pàlida i llaugerament pelut.

- Flor: monoic, florix en la primavera (març-maig), en flors unisexuals agrupades en aments curts groguencs.

- Fruit: tipo núcula, fruit sec indehiscent, bellota menuda, ovoide, de maduració bianual. Amargues.

- Tronc: corfa fosca, llaugerament rugosa, de rebrot fàcil despuix de tall o incendi.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Espècie típica del matoll mediterràneu, sobre sols calcaris, secs i pobres. Pot dominar formacions sanceres (coscollars) o conviure junt a carrasques, llentiscles i romers. És molt resistent a la calor i la sequera.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Quercus coccifera fon descrit per Linnaeus i publicat en el Species Plantarum en l'any 1753.

Etimologia

[editar | editar còdic]

- Quercus: nom genèric llatí que designava tant al roure com a la carrasca.

- coccifera: epítet llatí que significa 'portadora de cochinilla', referint-se a l'antiga cria del paràsit Kermes vermilio sobre esta planta, usat per a traure tint roig (carmesí).

Subespècies, varietats i hibridacions

[editar | editar còdic]

No es reconeixen subespècies majors, pot hibridar en roures i carrasques en zones mixtes.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Colmeiro, Miguel (1871). Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales o notables del Antiguo y Nuevo Mundo. Madrid: Imprenta de Gabriel Alhambra
  • López González, Ginés (1982). La guía de INCAFO de los árboles y arbustos de la Península Ibérica. ISBN 84-85389-34-4

Enllaços externs

[editar | editar còdic]