Ursus arctos horribilis
El orso grizzly o orso gris (Ursus arctos horribilis) és una de les subespecies del orso pardo (Ursus arctos) més grans del planeta, que sol viure en les terres altes del territori nortamericà. És un animal solitari, llevat durant la temporada del desove del salmón , quan es junta un enorme número d'orsos en rieres i zones costeres per a alimentar-se.
Descripció
[editar | editar còdic]L'orso grizzly és el tercer carnívor més gran de Norteamérica, despuix del orso polar i del gose kodiak. Pot alcançar pesos de fins a 550 kg, encara que certs #espècimen de la península d'Alaska han aplegat a pesar els 680 kg. Medixen 1 metro als muscles en estar postrats sobre els seus 4 pates, mentres que en posar-se sobre les seues pates atrasseres, alcancen els 2,4 metros. Com tots els orsos pardos, es distinguix del orso negre per una gran giba en la seua esquena. La giba es troba formada per massa muscular que potencia les pates davanteres de l'animal i ho ajuda a excavar guaridas ràpidament. No obstant, les pates atrasseres seguixen sent més potents que les davanteres.
Els músculs de les pates atrasseres són lo suficientment fortes com per a que l'orso puga recolzar-se únicament sobre elles, i fins a li permeten caminar curtes distàncies en forma bípeda. Pot alcançar els 55 quilómetros per hora en córrer.
La principal diferència entre esta i atres subespecies d'orso pardo són les garres, que en l'orso grizzly són proporcionalment més grans que les d'atres espècies, i una porció de pèl en puntes plateadas en l'esquena, característica que li dona nom a l'animal (grizzly ‘entrecano’).
Els expedicionarios Lewis i Clark varen descriure a este nou orso com grisley, que podria interpretar-se com "grizzly" (grisáceo, és dir, en puntes de pèl dorades i grisos)[1] o "grisly" (espeluznante, "inspirador de por", ara generalment "horrible").[2] Quan el naturaliste nortamericà George Ord va nomenar formalment a l'animal en 1815 despuix de llegir les notes de Lewis i Clark, no va prendre en conte el context, en les que es pot vore que ells varen usar la primera paraula en el primer sentit. Ord clarament es va inclinar per la creència que la segona paraula havia segut usada tant en raó com en intenció, per #lo que ho va classificar com Ursus horribilis, no pel seu pèl, sino pel seu caràcter.[3]
Distribució
[editar | editar còdic]Els grizzlies viuen en el noroest d'Estats Units, Canadà i península de Kamchatka (Siberia). La major població habita en Alaska. En el passat, l'extensió del seu territori aplegava fins a Mèxic, a on es varen trobar individus en Durango, lloc més meridional.
Alimentació
[editar | editar còdic]Els orsos grizzlies presenten el sistema digestiu d'un mamífer carnívor. No obstant, són en realitat omnívoros, puix solen alimentar-se de fruts selvats, pastures, corfa d'arbre, anous, pinyes de coníferes, raïls, mel,tubèrculs i demés vegetalés, aixina com d'insectes i cucs. Els vegetals formen el 90 % de la dieta d'un orso grizzly.
Cacen assuts grans, com caribú, reno, uapití, venado i inclús orsos negres, pero en ocasions apleguen a caçar crío de bisonte També s'alimenten de trucha, salmón i furta-ho. Aquells grizzlies en accés a una dieta més rica en proteïnes, com els de les zones costeres, són més grans que els de terra adins.
Abans d'entrar en hibernación, el grizzly passa per un periodo de hiperfagia durant el qual pot aumentar uns 180 kg. Abans d'entrar a la guarida, espera a que hi haja una tormenta de neu gran. Açò evita que atres depredadors troben la guarida.
Atacs a humans
[editar | editar còdic]L'orso gris és considerat per molts com l'orso més agressiu i feroç, inclús entre el restant dels orsos pardos. Açò deriva de diversos factors, entre ells:
- El seu tamany i el seu pes els impedixen escalar arbres per a escapar del perill.
- Ya que la seua taxa reproductiva és molt baixa, les femelles protegixen molt a les crío. Les femelles en crío són responsables del 70% dels atacs mortals a humans per orsos.
- Històricament, l'orso ha competit per aliment en atres grans depredadors com el orso cavernario.
Eviten el contacte en humans sempre que poden, puix, pese a les òbvies ventages físiques, no els veuen com preses. Molts atacs a humans resulten d'una trobada propenca accidental en el que una persona sorprén a curta distància a un orso que no hi havia vist. En estos casos, l'animal tant pot lastimar a la persona com no fer-li cap dany.
No obstant, el 5 d'octubre de 2003 es va produir una tragèdia quan un orso va atacar a l'ecologiste Timothy Treadwell i a la seua parella Amie Huguenard. En el documental Grizzly Man, el director alemà Werner Herzog va traçar una semblança de la relació de Treadwell en els orsos, basant-se en l'extens material audiovisual que va ser autorisat a consultar.
En 2011 es va produir en Yellowstone la mort d'un excursioniste que va poder topar-se en una orsoa i les seues crío, #lo que sembla ser l'orige de l'atac mortal, alguna cosa que no ocorria des de 1986.[4]
L'interacció entre orsos i humans ha dut a la creació dels cridats «orsos problema», orsos que s'han acostumat a la presència humana. A pesar de l'us de condicionamiento aversivo, com l'us de bales de hule, químics malolientes o dispositius sónicos per a que l'orso associe estos malestars en la presència humana, si un orso ya ha segut condicionat positivament per a associar als sers humans en l'aliment, qualsevol intent d'alluntar o dissuadir a l'orso de que s'acoste a ells serà infructuós.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ursus arctos.
Wikispecies té un artícul sobre Ursus arctos horribilis.