Tramusser
El tramusser (en castellà, altramuz, apart d'atres denominacions), segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és una planta anual lleguminosa Lupinus albus, de la família de les papilionàcees, de vora mig metro d'altària, en fulles palmatisectes, flors blanques i fruit en llegum en llavor llenticular denominada tramús.
El Diccionari també definix a tramusser com aquella persona que ven tramussos.
Característiques botàniques[editar | editar còdic]
En general, les plantes del gènero Lupinus poden ser de dos tipos: anuals o perennes, de raïls profundes, sent les principals molt fortes, fulls digitades en varis foliols, inflorescència terminals molt visibles, baïnes comprimides, de forma oval o quadrangular, contenint poques llavors.
Generalment autógames i un percentage d'alogamia entre el 4 i el 10 %. Fecundació entomófila. Ramificació dicotòmica, podent tindre tres i fins a quatre estrats de ramificacions, apareixent les inflorescència en els punts de ramificació. Presentant quan el desenroll és bo tres pisos de baïnes i, a voltes, quatre.
Aprofitament[editar | editar còdic]
El lupino dolç pot entrar a formar part de les racions de remugants no té llimitació especial alguna, i en la de monogástrics suplementant-los en metionina i lisina sintètiques.
La seua utilisació per al consum està llimitada pels alcaloide que contenen, per lo que cal desamargar-los, per a que no nos llimite la seua toxicitat, per mig de cocció i maceració. Este procediment també es pot realisar amerant els altramuces en aigua en sal per 10 hores. Aixina mateix algunes persones els exponen al sol per varis dies. No obstant i sense importar el procediment que s'utilise es deu suspendre el seu consum si se sent un amargor, ya que açò pot significar la presència dels alcaloides.
La digestibilitat del lupino per als animals és bona, inclús en les varietats calificades com a amargues.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Guerrero, Andrés: Cultivos herbáceos extensivos. Ediciones Mundi-Prensa, 6.ª edición
- Planchuelo, Ana María; y Fuentes, E. (2007): «Evaluación de los componentes de las semillas de lupino blanco (Lupinus albus L.) en relación a sus usos medicinales» Artícul publicat en las XXXI Jornadas Argentinas de Botánica (Plantas Vasculares y Briófitas), en el Boletín de la Sociedad Argentina de Botánica, 42 (suplemento); 2007
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Mañez, Salvador; y Giner, Rosa: Farmacognosia: de la natura al medicament. Valéncia (España): Publicacions Universitat de Valéncia
- Carravedo Fantova, Miguel; y Mallor Giménez, Cristina: Variedades autóctonas de legumbres españolas conservadas en el Banco de Germoplasma de Especies Hortícolas de Zaragoza
- Guerrero, Andrés: Cultivos herbáceos extensivos. Ediciones Mundi-Prensa, 6.ª edición
- Anuario de Estadística 2009 del MARM (Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tramusser.
Wikispecies té un artícul sobre Tramusser.
