Selasphorus scintilla
El colibrí centelleante[1] (Selasphorus scintilla), també denominat chispita gorginaranja o colibrí chispita gorginaranja (en Costa Rica), estrela centelleante (en Panamà) o chispita de gola anaranjada,[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al gènero Selasphorus. És natiu del centre oriental d'América Central.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per l'alvertent del Pacífic des de la Serra de Tilarán en Costa Rica, cap al sur a lo llarc de les ales de la Cordillera Central en vistes al Entanque Central, i a lo llarc de la Cordillera de Talamanca fins a Panamà; s'estén a l'alvertent del Carib en la zona de Cartago-Paraís i la vall superior del Reventazón.[3]
Esta espècie és considerada localment comuna en les seues hàbitats naturals: els clars, cafetales, horts, vores de boscs, jardins rurals. Prospera en zones pertorbades en mescla d'arbres i zones obertes; de creiximent secundari. En altitutés entre 900 a 2000 m s. n. m., aplegant a estar inclús a 2500 metros quan no està criant.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]És el menor colibrí en la seua àrea de distribució, medix a penes uns 6,5 cm de llongitut. El macho pesa 2 g i la femella 2,3 g. Posseïx un pico negre, curt i recte. El colibrí centelleante macho adult és de color bronze-vert en l'esquena en una coa en franja negra. La gola és rojosa lluenta, separada de l'àrea ventral de color pardo per una banda blanca en el coll. La femella és similar, pero el seu coll és de color crema en menudes taques verdes i els seus flancs són més rojosos lluents. Els pardals inmaduros s'assemblen a la femella pero tenen ribets rojosos en l'esquena.
Comportament
[editar | editar còdic]La femella és totalment responsable per la construcció del niu i incubació. Posa dos ous blancs en la diminuta copa del niu feta en plantes i seda a una altura d'un a quatre metros. L'incubació du de 15 a 19 dies, i els pollets tarden atres 20 a 26 dies per a escomençar a volar.
Esta espècie s'alimenta de néctar, pres d'una varietat de menudes flors, inclusivament Sàlvia i espècies normalment polinizadas per insectes. Com atres colibríes també pren menuts insectes com una font essencial de proteïna.
En la temporada d'crío el macho s'encaramalla a la vista en zones obertes en Sàlvia i defén el seu territori d'alimentació agresivamente en les exhibicions del bot. La cridada d'esta espècie alguna cosa reservada és un «tsip» líquit.
Esta espècie és reemplaçada en #elevació més altes pel seu parent, el colibrí del volcà, Selasphorus flammula.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie S. scintilla va ser descrita per primera volta pel ornitólogo britànic John Gould en 1851 baix el nom científic Trochilus (Selasphorus) scintilla; el seu localitat tipo és: «Volcà de Chiriqui, 9000 peus, Panamà.».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Selasphorus» es compon de les paraules del grec «selas» que significa ‘llum, flama’, i «phoros» que significa ‘que du’; i el nom de l'espècie «scintilla», en llatí significa ‘purna’.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]És monotípica.[3]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 1 de setembre de 2011. P. 130.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 14 d'abril de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Selasphorus scintilla en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Selasphorus, p. 352; scintilla, p. 351»