Macropus rufogriseus
El ualabí de coll roig o ualabí de Bennet (Macropus rufogriseus), Encara que històricament va ser classificat dins del gènero Macropus, investigacions filogenético recents basades en l'anàlisis d'ADN mitocondrial i nuclear han dut a una reestructuració de la família Macropodidae. Com a resultat, el subgénero Notamacropus va ser elevat al ranc de gènero, sent (Notamacropus rufogriseus)[1]el nom científic acceptat actualment per les principals autoritats taxonómicas, com la Societat Americana de Mammalogistas i el Australian Faunal Directory. És una espècie de marsupial diprotodonto de la família Macropodidae de tamany mijà, que habita en les zones templades i fèrtils de l'est d'Austràlia.
Descripció
[editar | editar còdic]Com és un dels ualabíes més grans, pot ser fàcilment confòs en un cangur. Els machos poden pesar més de vint quilograms i el seu cos medix aproximadament noranta centímetros. Els ualabíes de coll roig es distinguixen pel seu nas i les seues pates negres, el seu llavi superior a ralles blanques i negres i la seua pelaje de to grisáceo en una cinta roja al voltant dels muscles.
Té una llongitut cap-cos d'entre 60 i 70 cm, més atres 60-70 de la coa i pesen de 6,8 a 22 kg, sent els machos de major tamany i pes que les femelles.[2]
El seu fòrmula dental és la següent: 3/1, 0-1/0, 2/2, 4/4 = 32-34.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Estos animals viuen en les xares costeres i en els boscs de la costa de l'est d'Austràlia, des de Rockhampton, Queensland fins a la vora sur del país; també viuen en Tasmania i en vàries de les illes del estret de Bass (encara que no està clar quin de les illes alberguen poblacions que no varen ser introduïdes).
En Tasmania, al noroest de Nova Gales del Sur i en la costa de Queensland, el seu número ha creixcut durant els últims trenta anys per una baixa de la caça i per la tala de boscs, que va resultar en pasturages en a on els ualabíes poden alimentar-se de nit, junt en zones de arbustos en a on poden refugiar-se durant el dia. Per raons que no estan del tot clares, no habiten Victoria.
Comportament
[editar | editar còdic]Com la majoria dels macrópodos, el ualabí de coll roig és solitari, pese a que alguns grups compartixen les àrees d'alimentació. S'alimenten de nit i, particularment en els dies nuvolats, durant la vespradeta, generalment pastando sobre herba i herbes propenques als boscs en els que viuen.
L'época d'crío té lloc a lo llarc de l'estiu. Paren una crío per ventrada, que permaneix en el marsupi uns 280 dies i se separa de la mare entorn a un més despuix.[2]
La longevitat màxima registrada en captivitat és de 18,6 anys.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]S'han descrit les següents subespecies:[4]
La subespecie de Tasmania, Macropus rufogriseus rufogriseus, també coneguda com Ualabí de Bennett és més menuda, té pelaje més llarc, i es reproduïx a finals de l'estiu, principalment entre febrer i abril. S'han adaptat a viure prop dels humans i poden trobar-se pastando en les vores de les ciutats com Hobart i atres àrees urbanes.
La subespecie Macropus rufogriseus banksianus es reproduïx durant tot l'any. No obstant, mantenen les costums dels atres uallabíes: les femelles que queden prenyades en una época fòra de la normal de reproducció retarden el naiximent fins a l'estiu, el qual pot distar fins a huit mesos.
Introduccions
[editar | editar còdic]Hi ha una menuda colónia de ualabíes de coll roig en l'illa d'Inchconnachan, Loch Lomond en Argyll i Bute, Regne Unit. Va ser fundada en 1975 en dos parelles preses d'un zoològic, la qual va créixer fins a aplegar als vintissís individus en 1993. Va haver colónies més menudes en moltes atres zones del Regne Unit: en Peak District, en Cumbria, i en el bosc Ashdown, en East Sussex. Varen ser creades cap a 1900, i actualment es creu que estan extinguides, encara que es reporten registres d'haver vist algun eixemplar d'esta espècie de tant en tant.
En França, en la partix sur del bosc de Rambouillet, cinquanta quilómetros a l'oest de París, existix un grup salvage d'al voltant de trenta ualabíes de Bennett. Esta població ha estat present des de la década de 1970, quan varis individus varen escapar del zoològic d'Émancé després d'una tormenta.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ .
- ↑ 2,0 2,1 2,2 MacDonald, D. i Barrett, P. (2008). Guia de Camp dels Mamífers d'Espanya i Europa (en espanyol), Barcelona, Espanya: Edicions Omega, p. 21. ISBN 978-84-282-1490-2.
- ↑ Nowak, Ronald M. (2005). Walker's Marsupials of the World, 6ª edició (en anglés), Baltimore, Estats Units: The Johns Hopkins University Press, p. 176. ISBN 0-8018-822-2.
- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ . Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2007. Consultat el 27 de maig de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Macropus rufogriseus.- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Macropus rufogriseus.
