Coure
El coure (del llatí cûpru) és un element químic, metal, de color roig brillant, molt dúctil i maleable, és bon conductor de l'electricitat i de la calor, forma diverses aleacions com ara el bronze i el llautó.
S'utilisa en l'indústria elèctrica, per a fer monedes, en decoració....
El seu símbol és Cu i el seu número atòmic és 29.
Característiques[editar | editar còdic]
Propietats físiques[editar | editar còdic]
El coure posseïx vàries propietats físiques que propicien el seu us industrial en múltiples aplicacions. És el tercer metal, despuix del ferro i de l'alumini, més consumit en el món. És de color rojós i de lluentor metàlica i, despuix de l'argent, és l'element en major conductivitat elèctrica i tèrmica. És un material abundant en la naturalea; té un preu accessible i es recicla de forma indefinida; forma aleacions per a millorar les prestacions mecàniques i és resistent a la corrosió i a l'oxidació.
La Comissió Electrotécnica Internacional va adoptar en l'any 1913 la conductivitat elèctrica del coure pur com la referència estàndar per a esta magnitut i va establir l'International Annealed Copper Standard (Estàndart Internacional del Coure Recocido) o IACS. Segons esta definició, la conductivitat del coure a 20 °C és igual a 5,80 × 107 S/m.43 A este valor de conductivitat se li assigna un índex 100 % IACS i la conductivitat del restant dels materials s'expressa en percentage de IACS. La majoria dels metals tenen valors de conductivitat inferiors a 100 % IACS pero existixen excepcions com l'argent i algun tipo de coure especial de molt alta conductivitat designats C-103 i C-110.44.
Propietats mecàniques[editar | editar còdic]
Tant el coure com les seues aleacions tenen una bona maquinabilitat, és dir, són fàcils de mecanisar. El coure posseïx molt bona ductilitat i maleabilitat, lo que permet produir làmines i fils molt fins. És un metal bla, en un índex de durea 3 en l'escala de Mohs (50 en l'escala de Vickers) i la seua resistència a la tracció és de 210 MPa, en un llímit elàstic de 33,3 MPa.2 Admet processos de fabricació de deformació com laminació i forja i processos de soldadura, i les seues aleacions adquirixen propietats diferents en tractaments tèrmics com temple. En general, les seues propietats milloren en baixes temperatures, lo que permet utilisar-ho en aplicacions criogèniques.
Propietats químiques[editar | editar còdic]
En la majoria dels seus composts, el coure presenta estats d'oxidació baixos. El més comú és el +2, encara que també existixen alguns en estat d'oxidació +1.
Expost a l'aire, el color roig salmó, inicial es torna roig violeta per la formació d'òxit cuprós (Cu2O) per a ennegrir-se posteriorment per la formació d'òxit cúpric (CuO). La coloració blava del Cu+2 es deu a la formació del ió [Cu (OH2)6].
Expost llarc temps a l'aire humit, forma una capa adherent i impermeable de carbonat bàsic (carbonat cúpric) de color vert i venenós. També poden formar-se pàtines de cardenillo, una mescla venenosa de coure de color verdós que es forma quan els òxits de coure reaccionen en àcit acètic, que és el responsable del sabor del vinagre i es produïx en processos de fermentació acètica. En amprar utensilis de coure per a la cocció d'aliments, deuen prendre's precaucions per a evitar intoxicacions per cardenillo que, a pesar del seu mal sabor, pot ser emmaixquerat en salses i condiments i ser ingerit.
Els halógens ataquen en facilitat al coure, especialment en presència d'humitat. En sec, el clor i el brom no produïxen efecte i el flúor solament li ataca a temperatures superiors a 500 °C.
L'àcit cítric dissol l'òxit de coure, per lo que s'aplica per a netejar superfícies de coure, llustrant el metal i formant citrat de coure. Si despuix de netejar el coure en àcit cítric, es torna a utilisar el mateix pany per a netejar superfícies de plom, el plom es banyarà d'una capa externa de citrat de coure i citrat de plom en un color rojós i negre.
Aplicacions i usos del coure[editar | editar còdic]
Ya siga considerant la cantitat o el valor del metal amprat, l'us industrial del coure és molt elevat. És un material important en multitut d'activitats econòmiques i ha segut considerat un recurs estratègic en situacions de conflicte.
El coure s'utilisa tant en un gran nivell de purea, propenc al 100 %, com aleat en atres elements. El coure pur s'ampra principalment en la fabricació de cables elèctrics.
Entre atres usos, els principals són:
- Electricitat i telecomunicacions. El coure és el metal no preciós en millor conductivitat elèctrica. Açò, unit a la seua ductilitat i resistència mecànica, ho han convertit en el material més amprat per a fabricar cables elèctrics, tant d'us industrial com a residencial. Aixina mateix s'ampren conductors de coure en numerosos equips elèctrics com a generadors, motors i transformadors.
- Mijos de transport. El coure s'ampra en varis components de coches i camions, principalment els radiadors (gràcies a la seua alta conductivitat tèrmica i resistència a la corrosió.
- Construcció i ornamentació. Una gran part de les rets de transport d'aigua estan fetes de coure per la seua resistència a la corrosió i les seues propietats anti-bacterianes. El coure i, sobretot, s'utilisa també com a elements arquitectònics i revestiment en teulades, fronteres, portes i finestres. El coure s'ampra també a sovint per als pomos de les portes de locals públics, ya que les seues propietats anti-bacterianes eviten la propagació d'epidèmies. Dos aplicacions clàssiques del coure i bronze en la construcció i ornamentació són la realisació d'estàtues i de campanes.
- Monedes. Des de l'inici de l'acunyament de monedes en l'Edat Antiga el coure s'ampra com a matèria primera de les mateixes, a voltes pur i, més a sovint, en aleacions com el bronze i el cuproníquel.
- El sulfat de coure també és el compost de coure de major importància industrial i s'ampra com a abonament i pesticida en agricultura, alguicida en la depuració de l'aigua i com a conservant de la fusta. Un pigment molt utilisat en pintura per als tons verts és el cardenillo, també conegut en este àmbit com verdigris, que consistix en una mescla formada principalment per acetat de coure, que proporciona tons verts o blauencs.
Referències[editar | editar còdic]
- Cobre: entalpías y propiedades termodinámicas (en anglés), en WebElements.com
- Coca Cebollero, P. y Rosique Jiménez, J. (2000). Ciencia de Materiales. Teoría - ensayos- tratamientos. Ediciones Pirámide. ISBN 84-368-0404-X
- Corominas, Joan. Breve diccionario etimológico de la lengua castellana. 3º edición, 1987. Ed. Gredos, Madrid
- Klevay, Leslie M.; Collins, James F. (1 de noviembre de 2011). «Copper». Advances in Nutrition (en inglés) 2 (6): 520-522. ISSN 2161-8313
- Marques, Miguel (2001), Isótopos del cobre
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Andrews, Michael (1992). El nacimiento de Europa: Capítulo 3. Planeta/RTVE. ISBN 84-320-5955-2
- Coca Cebollero, P. y Rosique Jiménez, J. (2000). Ciencia de Materiales. Teoría - ensayos- tratamientos. Ediciones Pirámide. ISBN 84-368-0404-X
- Duque Jarmillo, Jaime et al (2007). Estructura cristalina del cobre, propiedades microscópicas mecánicas y de procesamiento. Ciencia e Ingeniería Neogranadina, vol. 16, n.º 2, ISSN=0124-8170
- Enciclopedia de Ciencia y Técnica. Tomo 4. 1984. Cobre. Salvat Editores. ISBN 84-345-4490-3
- William F. Smith (1998). Fundamentos de la Ciencia e Ingeniería de Materiales. Madrid: Editorial Mc Graw Hill. ISBN 84-481-1429-9
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Coure.
