Anar al contingut

Coeligena bonapartei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
inca ventridorado (Coeligena bonapartei)


El inca ventridorado,[1] inca de Bogotà, inca buchidorado o colibrí inca ventridorado (Coeligena bonapartei),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae (els colibríes) pertanyent al numerós gènero Coeligena. És endèmic dels Vages orientals de Colòmbia.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

La seua distribució es restringix a la cordillera oriental dels Vages de Colòmbia i la seua hàbitat preferencial són les selves humides i les seues vores, i jardins. També pot ser trobat en boscs pigmeos i terrenys oberts en vegetació escassa. En altitutés entre 2150 i 3000 m.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

Medix en promig 14,5 cm de llongitut, i el seu llarc pico medix 3,3 cm, pesa 6,5 g. La corona del macho adult és negruzca en una taca verda lluenta sobre el seu pico. La seua esquena és verda-dorada en grupas verda-cobrizo. Una taca davant-rufa sobre les seues plomes terciarias és conspicua durant el vol. El pit és vert lluent, lo mateix que la gola llevat per una menuda taca violeta en el centre. La seua pancha de to cobrizo a roig-dorat és molt lluent. La seua coa és verda-bronze i lleument ahorquillada.[4] La femella adulta és similar encara que de colors més apagats; la taca verda sobre el pico és mat, la gola és davant, i el pit és davant en numerosos punts verts. La femella no poee la taca en les plomes terciarias.[4]

Alimentació

[editar | editar còdic]

Per lo general recorre un camí habitual que passa per plantes en flor tals com Bomarea, Cavendishia, Fuchsia, Macleonia, Mutisia, i Palicouria, de que el seu néctar s'alimenta. També atrapa insectes en vol i els caça sobre els fulls.[4]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie C. bonapartei va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés Auguste Boissonneau en 1840 baix el nom científic Ornismia bonapartei; el seu localitat tipo és: «Bogotà».[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Coeligena» deriva del nom específic Ornismya coeligena l'epítet del qual prové del llatí modern «coeligenus» que significa ‘celestial’, ‘naixcut en el cel’; i el nom de l'espècie «bonapartei», commemora al zoólogo francés Charles Lucien Bonaparte (1803–1857).[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Les espècies Coeligena consita i C. eos varen ser tradicionalment tractades com subespecies de la present espècie, pero varen ser elevades per alguns autors a espècies plenes en base en significatives diferències de plomall,[6][7] lo que va anar posteriorment seguit per les principals classificacions.[8][9] No obstant, el Comité de Classificació de Sudamérica (SACC), en la Proposta No 139 va rebujar l'elevació de C. eos per la falta d'evidències significatives.[10]

L'espècie Coeligena orina va ser tractada com subespecie de la #present i coneguda a penes pel holotip, fins al seu re-descobriment en 2004 quan es va confirmar el seu estatus d'espècie plena.[11] El SACC va reconéixer la separació en la Proposta No 185.[12]

És monotípica.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 27 d'octubre de 2015. P. 129.
  2. 2,0 2,1 . Consultat el 4 de novembre de 2015.
  3. 3,0 3,1 Coeligena bonapartei en Birds of the World.
  4. 4,0 4,1 4,2 Hilty, S.L. (2003). Birds of Veneçola. Princeton University Press. p. 425. ISBN 0-691-09250-8
  5. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Coeligena, p. 112; bonapartei, p. 74»
  6. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A. & Fishpool, L.D.C.2014">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A. & Fishpool, L.D.C. (2014). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 1: Senar Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
  7. Donegan, T.M., Quevedo A., Verhelst, J.C., Cortés-Herrera, O., Ellery, T. & Salaman, P.G.W.(2015).Conservació Colombiana.23: 3–48ISSN 1900-1592.
  8. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
  9. IOC World Bird List: Hummingbirds
  10. (novembre de 2004).South American Classification Committee.
  11. Krabbe, N.; Flórez, P.; Suárez, G.; Castanyer, J.; Arango, J.D.; Pulgarin, P.C.; Múnera, W.A.; Stiles, F.G. & Salaman, P.G.W. (2005) «Rediscovery of the Dusky Starfrontlet Coeligena orina, with a description of the adult plumages and reassessment of its taxonomic status» Ornitologia Colombiana 3: 28-35
  12. (octubre de 2005).South American Classification Committee.