Ursus americanus machetes
El orso negre del noroest mexicà (Ursus americanus machets) és una subespecie d'orso negre americà (Ursus americanus). L'orso negre americà, és el carnívor de major tamany en Mèxic i l'única espècie d'Úrsido present en el país, contant en tres subespecies: Ursus americanus eremicus (Merriam, 1904), Ursus americanus amblyceps (Baird, 1859) i Ursus americanus machets (Elliot 1903).[1]
Característiques
[editar | editar còdic]El color d'esta espècie és generalment negre, presentant tonalitats de café i fins a beige. El pèl de l'orso negre és curt, lacio i predominantment de color obscur, encara que depenent de la localitat varia des del negre, café i café canella, fins a l'beige, a excepció de l'àrea propenca al hocico que és de color mel (Anderson, 1972; Leopold, 1977). S'ha observat que en Mèxic, estes variacions en el color del pelaje són exclusives de les poblacions que habiten en l'occident -O. a. machets i O. a. amblyceps-, sent molt rares entre els orsos de la subespecie eremicus (Baker, 1956).[2][3] La seua llongitut aproximadament entre 1.50 i 2 metros i el seu pes pot aplegar fins als 216 kg.[3]
Comportament
[editar | editar còdic]En 2019 es varen obtindre videos de varis orsos mostrant part de la seua conducta en vida lliure. Estos són alguns eixemples que es varen observar: els banys que varen prendre en ulls d'aigua o pozas del APFF, les voltes que varen marcar territori rascant i/o restregándose contra els arbres i en vàries ocasions varen llepar roques per a suplementar la seua dieta en minerals. Estos són alguns dels comportaments peculiars de l'orso negre americà, que no s'havien registrat en anterioritat.[4][5]
Distribució
[editar | editar còdic]Es distribuïxen en el Noroest de Mèxic (Hall 1981), en la Serra Mare Occidental i les Illes del Cel, ecorregión a on poc es coneix de la seua distribució i en general de les seues poblacions, i per tant el seu estat de conservació és alarmant, aun cuando no es considera com una subespecie baixe cap categoria de risc.[1] També habiten en ecosistemes de boscs templats en els estats de Chihuahua, Coahuila, Nou #León, Tamaulipas, Zacatecas, Sant Luis Potosí i Sonora.[3]
La població d'orso negre en el APFF Camp Vert és la més abundant per a la Serra Mare Occidental, en un estimat poblacional de 106 individus i una densitat de 0.140 ind/km², documentant-se l'èxit reproductiu de l'espècie, en contar en 37 registres fotogràfics de femelles en crío (dos oseznos en promig).[4][5]
Amenaces
[editar | editar còdic]La principal amenaça per a l'espècie, és la pèrdua d'hàbitat per la deforestación i fragmentació del bosc provocada per la implementació de pràctiques forestals no sustentables, aixina com els canvis d'us de sol per a la agricultura i la ganaderia.[3] També incendis forestals, atropellamientos i la cacera furtiva.[4][5]
Conservació
[editar | editar còdic]Es troba classificat com una espècie de fauna selvada Subjecta a Protecció Especial, per la NOM 059 SEMARNAT-2010. Les accions de conservació mampreses han segut determinants per al reintegrament exitós en vida selvada d'esta subespecie. S'han implementat 12 proyectes comunitaris i un proyecte regional de Monitoreo Biològic.[3]
Especialistes de Sonora, Chihuahua i Durango varen demanar que esta subespecie es enliste com “En Perill d'extinció" [3] i posteriorment l'espècie va ser considerada "En Perill d'extinció" (P) en l'Anex Normatiu III, llista d'espècies en risc de la Norma Oficial Mexicana (NOM-059-SEMARNAT-2010).[4][5]
Pobladors de comunitats locals com La Norteño, El Llarc i La Glòria s'han apropiat de l'orso com a símbol d'identitat regional i participen activament en les accions de conservació, integrant-se a les activitats de generació d'informació i maneig d'esta espècie icònica del APFF Camp Vert.[4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Acta zoológica mexicana.27(3)
- 777–801.ISSN 0065-1737.Consultat el 2021-01-28.
- ↑ https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/350218/pace_oso_negro.pdf
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 . Consultat el 2021-01-28.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 . Consultat el 2021-01-28.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 . Consultat el 2021-01-28.