Paguma larvata
.jpg)
La civeta de les palmeres emmaixquerada o paguma (Paguma larvata) és una espècie de mamífer carnívor de la família Viverridae.´
És l'única espècie del gènero monotípico Paguma.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]La seua àrea de distribució comprén Cachemira, Nepal, Bhutan, Assam, China, Taiwan, Indochina, Malàsia, Indonèsia , illes Andamán i Japó.
Descripció
[editar | editar còdic]La civeta de les palmeres emmaixquerada es distinguix d'atres civetas per la seua barba blanca i per l'absència de taques o ralles en el seu cos (Prater 1971). És més gran i més pesat que la civeta de les palmeres comuna (Paradoxurus hermaphroditus) en una coa relativament més llarga, que és cilíndrica i grossa. La coa és dos terceres parts de la llongitut del cap i cos. El seu color varia entre gris-negre uniforme en els extrems a casi negre pur, i parts inferiors de color gris-beige. La coa sol tindre la punta de color blanc brut. La cara té un patró regular negre i blanc grisáceo, que varia segons els individus, pero sol estar marcada en una banda frontal clara o taques baix els ulls i davant de les orelles. Deu el seu nom a estes marques o caraça. La llongitut del cos varia des de 415 fins a 730 mm, la coa entre 392 i 560 mm i el pes oscila des de 3,6 fins a 6 kg .
Subespecies
[editar | editar còdic]S'han descrit les següents subespecies:[2]
- Paguma larvata larvata
- Paguma larvata chichingensis
- Paguma larvata grayi
- Paguma larvata hainana
- Paguma larvata intrudens
- Paguma larvata janetta
- Paguma larvata jourdanii
- Paguma larvata lanigera
- Paguma larvata leucomystax
- Paguma larvata neglecta
- Paguma larvata nigriceps
- Paguma larvata ogilbyi
- Paguma larvata robusta
- Paguma larvata taivana
- Paguma larvata tytlerii
- Paguma larvata wroughtoni
Comportament
[editar | editar còdic]Els seus hàbits són similars als de la civeta de les palmeres comuna, és principalment arborícola, nocturna i solitària en gran mida. Viu en els boscs de montanya i tossal, es refugia en buits d'arbreés. S'alimenta principalment de frutas, pero també complementa la seua dieta en rosegadors, aus, insectes i raïls. Quan se'ls molesta expulsa una secreció de mala olor de les seues quatre glándulas anals. Es reproduïx en cavitats en els arbres. El tamany de la ventrada és d'1 a 4 crío. En els eixemplars jóvens les caraces facials no són molt marcades, #lo que pot dur a confusió en l'identificació de camp. El periodo més llarc de vida registrat en captivitat és de 15 anys i 5 mesos (Crandall 1964).
Estat de conservació
[editar | editar còdic]És part de la Llista II II de la Vida Selvada de l'Índia (protecció) de 1972, i en l'apèndix III de la CITES i LR1c durant el Taller CAMP.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jennings, A. P. & G. Veron (2009). «Family Viverridae (Civets, Genets and Oyans)», in: Wilson, D. I. & Mittermeier, R. A. eds (2009). Handbook of the Mammals of the World (en anglés), Barcelona: Lynx edicions, pp. 209-210. ISBN 978-84-96553-49-1.
- ↑ Plantilla:MSW3
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Paguma larvata.
Wikispecies té un artícul sobre Paguma larvata.