Odocoileus cariacou tropicalis
Odocoileus cariacou tropicalis és un cérvido que habita en el nort de Sudamérica.
Distribució
[editar | editar còdic]Esta subespecie es distribuïx en el noroest d'Amèrica del Sur, en la regió del Pacífic de l'oest d'Equador i de Colòmbia,[1] al ponent de la cordillera Occidental. En les zones costeres del Pacífic colombià sembla haver-se extinguit.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Este tàxon va ser descrit originalment en l'any 1918 pel zoólogo Ángel Cabrera.
Durant décades va ser considerat només una subespecie del venado de coa blanca comuna (Odocoileus virginianus), és dir: Odocoileus virginianus tropicalis.[3]
- Localitat tipo
La localitat tipo és: “La María, en el entanque del Dagua, Colòmbia”.[4]
Característiques i costums
[editar | editar còdic]És un animal d'hàbits huidizos, terrestres i crepusculares. Recorre, solament en parella o menuts grups, en busca de vegetació tendra, intentant passar desapercebut dels seus predadores. És un rumiant en una dieta herbívora i frugívora; consumix brots, fulls, fruts i llavors.
Front a una amenaça, mamprén la fugida; en la carrera manté la coa alçada (la qual és blanca per davall) per a que el centelleig blanc actue com una senyal visual de perill per a atres membres del seu grup, si be en este tàxon és més curta, i elevada expon menys blanc, comparant-la en la dels venados de coa blanca nortamericans.[5][6]
Es comunica sexualment i marca el seu territori per mig de la orina i en el fregat d'objectes en alguna de les seues vàries glándulas odoríferas: preorbitales (junt als seus ulls), tarsales i interdigitales (en les seues pates) i les situades en les bases de la seua cornamenta. La glándula metatarsal —#present en els venados de coa blanca nortamericans— en este tàxon posseïx un escàs o nul desenroll.
Abdós sexes posseïxen el mateix pelaje tot l'any, és dir, no presenten canvi estacional. El macho és l'únic que presenta cornamenta, la qual és ramificada, sent renovada tots els anys. En entrar les femelles al estro, els machos s'enfronten en combats entre sí per a tindre el dret a montar-les. El guanyador podrà copular en quantes femelles li siga possible. Després d'una gestació que dura uns 7 mesos, la femella pare una sola crío,[7] la que mostra una librea composta per un esguitat blanc en el pelaje dorsal, el que va desapareixent en el córrer dels mesos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Brokx, P. A. (1984). White-tailed deer of South America. Pp. 525-546 in Ecology and Management of the White-Tailed Deer (L.K. Halls, ed.). Stackpole Company, Harrisburg, PA.
- ↑ Hernández -Camacho, J. I., A. H. Huetado, R. Ortiz and T. Walschburger (1992). Centres d'endemismes en Colòmbia. Pp.175–190 in La diversitat Biològica d'Iberoamèrica I. G. Halffter (comp.). CYTED-D, Institut d'Ecologia, A.C., Secretaria de Desenroll Social. Mèxic.
- ↑ Wilson, Dò I., and DeeAnn M. Reeder, eds. (2005). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, 3rd ed., vols. 1 & 2. 2142. Johns Hopkins University Press. Baltimore, Maryland, USA. ISBN/ISSN: 0-8018-8221-4.
- ↑ Gallina, Sonia; Salvador Mandujano, Joaquín Bell, Hugo Fernando López Arévalo, Manuel Weber White-Tailed Deer ‘‘Odocoileus virginianus’’ (Zimmermann 1780) (pdf)
- ↑ Baker, R. H. (1984). Origin, classification and distribution. Pp. 1-18. En: L. K. Halls (Ed.), White-tailed deer - ecology and management. Stackpole Books, Harrisburg, Pennsylvania, USA.
- ↑ Brokx, P. A. (1984). South America. Pp. 525-546. En: L. K. Halls (Ed.), White-tailed deer - ecology and management. Stackpole Books, Harrisburg, Pennsylvania, USA.
- ↑ Eisenberg, J. F. (2000). The contemporary Cervidae of Central and South America. Pp. 189-202. En: I. S. Vrba i G. B. Schaller (Eds.), Antelopes, deer, and relatives-fossil record, behavioral ecology, systematics, and conservation. Yale University Press, New Haven, USA.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Odocoileus cariacou tropicalis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Odocoileus cariacou tropicalis.