Lycopsis
Lycopsis és un gènero extint de mamífer carnívor metaterio de l'orde Sparassodonta, emparentat en els actuals marsupials, que va viure durant el Mioceno en Amèrica del Sur.
Espècies
[editar | editar còdic]Fins a l'actualitat s'han descrit quatre espècies d'este gènero, un dels més estesos geogràficament entre els esparasodontes:[1]
- L. torresi del Mioceno de Santa Creu en Argentina, trobat en la formació geològica del mateix nom, va viure entre fa 18 a 16 millons d'anys. És la espècie tipo del gènero.[2] Podia pesar entre 19 quilos[3] a 24 quilos.[1]
- L. viverensis va viure durant el Chasiquense en la província de Buenos Aires, Argentina, i els seus restants tenen al voltant de 9,5 a 9 millons d'anys. L. viverensis era del tamany d'un gat cerval roig en una altura de cap de xixanta a noranta centímetros i un pes estimat d'onze a díhuit quilograms.[4]
- L. longirostrus (a voltes erròneament escrit com a L. longirostris), va ser considerat inicialment com un descendent de L. torresi,,[5] pero anàlisis posteriors indiquen que és l'espècie més basal dins del gènero. Va ser trobat en el conegut jaciment fosílifero de La Venda, en Colòmbia.[6] Esta última espècie és la millor coneguda, datant del biocrón Laventense (fa uns 13.5 a 11.8 millons d'anys) a mitan del Mioceno. Un esquelet casi complet ha permés mostrar que era un animal de contextura grácil i talla reduïda, d'1,1 metros de llongitut, uns 35 centímetros d'altura fins als muscles i aproximadament 15 quilos de pes () dotat d'un hocico allargat que li donava un perfil vagament similar al dels cánidos.
- L. padillai és un parent propenc de L. viverensis. Els seus fòssils, que inclouen un maxilar parcial esquerre en part del yugal i l'os llagrimal, junt en els molar M1 Al M4. Els seus restants varen ser trobats en la secció mija de la Formació Castilletes en la localitat de Makaraipao, en el departament de la Guajira, Colòmbia, que ha segut datada en 15,3 millons d'anys, #lo que l'ubica en el biocrón Colloncurense del Mioceno. Constituïx el registre situat més al nort no solament per a este gènero sino també per als esparasodontes en general. Es distinguix per la seua dentadura més grácil, per posseir un quarto molar en un metacono vestigial, un protocono eixint i comprimit mesiodistalmente, un àrea metaestilar redonejada en el primer molar, i un ectofléxido en el tercer molar profunt i situat anteriorment, i per la presència de dos forámenes en el llagrimal, a diferència de la majoria dels esparasodontes. Esta espècie aplegaria a pesar fins a 22 quilograms. Sembla estar molt emparentat de prop en L. torresi, al que s'assemblava en talla.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Els restants preservats indiquen que Lycopsis posseïa aparentment característiques típiques d'un modo de vida terrestre, com un cúbito i tébea rectes i peus semidigitígrados, pero al mateix temps posseïa un fort desenroll dels músculs pectorals i braquiales (bíceps) junt a un polze oponible en els membres davanters, traces que sugerixen adaptacions per a aferrar-se a objectes, per #lo que ben va poder haver segut semiarborícola; adicionalment, en l'extremitat posterior, la mal estabilisada articulació inferior del turmell, els ossos metatarsianos curts, i el dit gros del peu ben desenrollat evitaven que poguera córrer a gran velocitat.[7] Provablement es tractava d'una espècie que caçava a assuts de tamany reduït (es varen trobar restants del rosegador Scleromys colombianus en la regió de la pancha de l'esquelet d'un eixemplar de Lycopsis longirostrus) a través de l'emboscada en el mig boscós com lo va ser l'àrea de la Venda durant el Mioceno, #lo que ben va poder haver-li evitat competència d'atres carnívors majors com Dukecynus, Anachlysictis i el crocodilomorfo Langstonia.[8] Carnívors moderns com els quolls, les martes i els manturonés poden donar una idea de com era el modo de vida d'este mamífer prehistòric.
Filogenia
[editar | editar còdic]Cladograma d'acort en l'anàlisis de Suárez et al., 2015:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (2015).Journal of Vertebrate Paleontology.Online edition
- i1029581.doi:10.1080/02724634.2015.1029581.
- ↑ Cabrera, A. 1927. Senyes per al coneiximent dels dasyuroideos fòssils argentins. Revista del Museu de l'Argent 30:271–315.
- ↑ Stephen Wroe, Christine Argot and Christopher Dickman. On the rarity of big fierce carnivores and primacy of isolation and area: tracking large mammalian carnivore diversity on two isolated continents. Proc. R. Soc. Lond. B (2004) 271, 1203–1211 1203, doi 10.1098/rspb.2004.2694
- ↑ A. M. Forasiepi, F. J. Goin, and V. Martino. 2003. Una nova espècie de Lycopsis (Metatheria, Prothylacyninae) de la Formació Riera Chasicó (Mioceno Tardà) de la província de Buenos Aires. Ameghiniana 40(2):249-253
- ↑ Marshall, L. G. 1977c. A new species of Lycopsis (Borhyaenidae, Marsupialia) from the La Venda fauna (clapix Miocene) of Colòmbia, South America. Journal of Paleontology 51:633–642.
- ↑ Marshall, L. Evolution of the Borhyaenidae, extinct South American predaceous marsupials. Berkeley: University of Califòrnia Press, 1978.
- ↑ (2004).Journal of Vertebrate Paleontology.24(3)
- 689-708.doi:10.1671/0272-4634(2004)024[0689:FAOTPS]2.0.CO;2.
- ↑ Argot, C. (2004a). Evolution of South American mammalian predators (Borhyaenoidea): anatomical & palaeobiological implications, Zoological Journal of the Linnean Society, Vol 140, Issue 4 April 487-521.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Lycopsis.
