Erythropitta erythrogaster

La pita ventrirroja (Erythropitta erythrogaster)[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Pittidae endèmica de les illes Filipines i Talaud.[2] El seu hàbitat natural és el bosc humit tropical de les terres baixes.
Descripció
[editar | editar còdic]Medix entre 15 i 17 cm de llongitut.[3] Té un aspecte sòlit i regordete, en ales i coa curta, cap redonejat i el pico estirat. El color del plomall varia segons la subespecie, pero manté alguns patrons característics. La cara i la gola són de color rosat o marró o negre mentres que la #front, el píleo i nuca són de color canella, castanyer rojós, o roig; el pit és blau més o menys intens o verdoso, a voltes en la presència d'una banda de negre entre el pit i la gola o una banda del mateix color entre el pit i la pancha. Les ales són de color vert azulado en plomes de vol blaus. El seu obispillo és blau i la pancha i la coa són de color roig. La femella sol mostrar plomalls de colors menys intensos que el macho. El seu pico és negruzco, les pates són de color carn i el iris dels seus ulls és de color castany.[4]
Comportament
[editar | editar còdic]Té hàbits diürns. Viu solitària, o en parelles en l'época de celosia. És extremadament territorial cap als seus congèneres, pero tímida i reservada: passa la major part del dia en el sol, movent-se en circumspecció en l'espessa maleza en busca d'aliment.
Alimentació
[editar | editar còdic]La dieta d'esta au es compon principalment de cucs de terra i caragolés. També s'alimenta d'insectes i atres menuts invertebrats.
Reproducció
[editar | editar còdic]La parella colabora en la construcció del niu, de forma esfèrica, ubicat ya siga en el sol, entre els arbustos o entre les branques d'arbres; construït en branques i material vegetal; en cambra d'incubació interna forrada en fulls. La femella posa 1 a 3 ous.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 8 d'octubre de 2014.
- ↑ Gill, F.; Donsker, D. (Eds.) (2016). NZ wrens, broadbills & pittas. IOC World Bird List (v.9.1).
- ↑ Pratt, Thane K. & Bruce M. Beehler Birds of New Guinea: 3965, pl.63.
- ↑ Pardo, Rafael i José Gogorza i González (1887) Aus de la Filipines:15. Servici de Reproducció de Llibres de Llibreries París-Valéncia.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wikispecies-logo.svg Erythropitta erythrogaster en Wikispecies. Commons
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Erythropitta erythrogaster.