Anar al contingut

Capra falconeri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
marjor (Capra falconeri)

El marjor (Capra falconeri) és una espècie de mamífer artiodàctil de la família Bovidae nativa de les regions montanyoses d'Àsia central i del Himalaya. Marjor en persa significa menjador de serps. És l'animal nacional de Pakistan. Les seues banyes són molt apreciats pels caçadors i la medicina chinenca. Actualment es considera espècie casi amenaçada en la llesta roja d'espècies amenaçades

Descripció

[editar | editar còdic]

Medix fins a 1,4 metros de llarc i 1 metro de l'altura en la creu. Pesa fins a 100 kg. Les banyes dels grans machos poden superar el metro de llongitut, sent la llongitut màxima registrada d'1,59 m.[1] Tenen la màxima altura entre les espècies del gènero Capra, pero el íbice siberiano (Capra sibirica) supera la seua llongitut i pes. El pelage és de color pardo clar a marró clar, pla i curt en estiu, mentres que creix més llarc i gros en hivern. El pelage de les pates és blanc i negre. Els marjores presenten dimorfisme sexual. Els machos tenen el pèl més llarc en la barbeta, el pit i les pates, mentres que les femelles són de color més rojós, en el pèl més curt, barba negra i curta, i són sense cabellam. Abdós sexes tenen banyes en forma d'espiral molt rullats, que es junten en el cap, pero se separen cap a les puntes. Les banyes dels machos poden créixer fins a 160 cm de llarc i fins a 25 cm en les femelles.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en Afganistan, Índia, Pakistan, Tadjikistan i Uzbekistan, des dels 600 fins a 3.600 metros d'altitut. Solament existixen censats en els zoològics 321 eixemplars. Habiten freqüentment en xares compostes principalment de carrasques (Quercus ilex), pins (Pinus gerardiana) i ginebreres (Juniperus macropoda).

Comportament

[editar | editar còdic]

Els marjores són diürns i estan actius principalment enjorn en el matí i al final de la vesprada. Les seues dietes canvien estacionalmente: en els periodos de primavera i estiu pastan, pero recorren al ramoneo en hivern, a voltes de peu sobre les seues pates atrasseres per a alcançar branques altes. La temporada de apareamiento té lloc en hivern, durant el qual els machos lluiten entre sí espentant-se, colpejant les seues banyes i intentant desequilibrar-se. El periodo de gestació dura 135-170 dies, i generalment dona lloc al naiximent d'una o dos crío, encara que rara volta tres. Els marjores viuen en manades, generalment d'uns nou animals, compostes per femelles adultes i les seues crío. Els machos adults són generalment solitaris. Les femelles adultes i les seues crío comprenen la major part de la població de marjores, en les femelles adultes representant el 32% de la població i les crío el 31%. Els machos adults comprenen el 19%, mentres que els subadultos (machos de 2 a 3 anys) representen el 12%, i els jóvens (femelles de 12 a 24 mesos) representen el 9% de la població. La seua cridada d'alarma s'assembla molt al balido de les cabres domèstiques. Al principi de la primavera, els machos i les femelles es poden trobar junts en pegats oberts d'herba i ales rebujades entre el bosc. Durant l'estiu, els machos permaneixen en el bosc, mentres que les femelles generalment pugen a les crestes rocoses més altes. Els seus principals depredadors naturals són el lleopart de les neus (Panthera uncia), el llop (Canis lupus) i el gat cerval boreal (Lynx lynx).

Reproducció

[editar | editar còdic]

El periodo de gestació s'estén de 135 a 170 dies i té 1 o 2 crío per ventrada, en rares ocasions 3. Les crío permaneixen en la seua mare i són desmamades als 5-6 mesos d'edat. Les femelles alcancen la madurea sexual als 2 anys, mentres que els machos no es reproduïxen fins als 4 o 5 anys.

Subespecies

[editar | editar còdic]

Es reconeixen les següents subespecies:[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Hanák, V. i Mazák, V. (1991). Enciclopèdia dels Animals, Mamífers de tot lo món (en espanyol), Madrit, Espanya: Susaeta, pp. 354. ISBN 84-305-1967-X.
  2. Plantilla:MSW3

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons