Terenci Moix

Ramón Moix Meseguer


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor.
Naiximent:	5 de giner de 1942
Lloc de naiximent:	Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció:	2 d'abril de 2003
Lloc de defunció:	Barcelona, Catalunya, Espanya

Terenci Moix, seudònim de Ramón Moix Meseguer (Barcelona, 5 de giner de 1942 - † Barcelona, 2 d'abril de 2003), fon un escritor espanyol en llengua castellana i catalana, germà major de la també escritora Ana María Moix (1947-2014).

Biografia[editar | editar còdic]

Terenci Moix naixqué en el carrer Joaquín Costa, en el Raval de la ciutat de Barcelona. Escritor i cinèfil, es va convertir en un dels autors més llegits de la lliteratura espanyola despuix de la publicació de No digues que va ser un somi (Premi Planeta 1986), en més d'un milló d'eixemplars, donant-li continuació en El somi d'Aleixandria (1988).

De formació autodidacta, despuix de publicar en el seudònim de Ray Sorel dos noveles policíaques —Besaré el teu cadàver (1963) i Han matat a una rúbia (1964)—, es va donar a conéixer com a narrador en l'obra La torre dels vicis capitals (1968), que va escomençar a escriure en anglés durant el periodo en que vixqué en Londres en l'any 1964. En París, va passar alguna nit en la llibreria Shakespeare and Company.

En la seua obra apareixen elements autobiogràfics (la cultura catalana en la que es va educar i criar, l'homosexualitat, la crítica als valors de l'época franquista i a l'educació religiosa) i una gran devoció a l'història d'Egipte. Açò explica que les seues noveles més célebres es basen en amors i desamors durant l'imperi faraònic. També va desenrollar una faceta com a presentador de televisió i entre 1981 i 1987 va presentar Terenci a la fresca i en la temporada 1988-1989 va conduir l'espai d'entrevistes Más estrellas que en el cielo, en valencià, Més estreles que en el cel, en La 1 de TVE, a on va entrevistar a grans mits del cine com Lauren Bacall, Kirk Douglas o Joan Fontaine.

En l'any 1999 dirigí i presentà la série de documentals Los grandes hombres de la Egiptología, en valencià, Els grans hòmens de l'Egiptologia, emesa en La 2 de TVE, a on fa semblança de varis dels més eminents egiptòlecs dels sigles XVIII i XIX.

Terenci Moix fon un gai declarat, que va participar en numerosos debats televisius sobre la sexualitat. Va combatre obertament les manifestacions que ell considerava homòfobes i va llançar dures crítiques en este sentit a Camilo José Cela, guanyador del Premi Nobel de Lliteratura 1989.

Fallí en abril de l'any 2003 d'un emfisema pulmonar per la seua adicció al tabac. Les cendres de l'escritor varen ser dispersades entre la baïa d'Aleixandria, no llunt del llegendari Far, i el carrer de Joaquín Costa del barri del Raval de Barcelona, a on va nàixer. Va plasmar la seua biografia en una trilogia denominada Memorias del peso de la paja, en valencià Memòries del pes de la palla.

Obra[editar | editar còdic]

Narrativa[editar | editar còdic]

Besaré tu cadáver, novela negra, 1965, baix el seudònim de Ray Sorel.
El desorden, 1965.
Han matado a una rubia, novela negra, anys 60, baix el seudònim de Ray Sorel (reeditada en 2010, junt a Besaré tu cadáver, per Planeta, en el pròlec de Pere Gimferrer.
La torre de los vicios capitales - La torre dels vicis capitals, 1968.
Olas sobre una roca desierta - Onades sobre una roca deserta, 1969.
El día que murió Marilyn, 1969; versió definitiva: 1998.
Mundo macho - Món mascle, 1971.
Melodrama, o, La increada conciencia de la raza - Siro o la increada consciència de la raça, 1972.
La caiguda de l'imperi sodomita i altres històries herètiques, contes, 1976.
Sadístico, esperpéntico e incluso metafísico - Sadistic, esperpentic i adhuc metafisic, 1976; traducció de Juan Bonilla, Berenice, Córdova, 2011.
Lilí Barcelona i altres travestís: tots els contes, contes, 1978.
Tots els contes, contes, 1979.
Nuestro Virgen de los mártires, 1983.
Amami, Alfredo! o polvo de estrellas, 1984.
No digas que fue un sueño, 1986.
El sueño de Alejandría, 1988.
Memorias. El peso de la paja. El cine de los sábados, Plaza & Janés, 1990.
La herida de la esfinge, 1991.
Garras de astracán, 1991.
El sexo de los ángeles, 1992.
Memorias. El peso de la paja. El beso de Peter Pan, 1993.
Suspiros de España, 1993.
Venus Bonaparte, 1994.
Mujercísimas, 1995.
Màrius Byron, 1995.
El amargo don de la belleza, 1996.
Memorias. El peso de la paja. Extraño en el paraíso, 1998.
Chulas y famosas, 1999.
El demonio, 1999.
El arpista ciego, 2002.

Teatre[editar | editar còdic]

Tartan dels Micos contra l'estreta de l'Ensanche, Edicions 62, 1974.

Ensaig[editar | editar còdic]

Introducció a la história del cinema, 1895-1967, Bruguera, 1967.
Iniciació a una història del cine.
Los cómics, arte para el consumo y formas pop, Llibres de Sinera, 1968.
El sadismo de nuestra infancia, 1970.
Crónicas italianas, Seix Barral, 1971.
Terenci del Nilo, Plaza & Janés, 1983.
Tres viajes románticos (Grecia-Tunez-México), Plaza & Janés, 1987.
Mis inmortales del cine. Hollywood, años 30, Planeta, 1996.
Mis inmortales del cine. Hollywood, años 40, Planeta, 1998.
Mis inmortales del cine. Hollywood, años 50, Planeta, 2001.
Mis inmortales del cine. Hollywood, años 60, Planeta, 2003.
Sufrir de amores, Planeta, 2005.
Historia social del cómic (pòstum), Ediciones B, 2007 (reedició de Los cómics, arte para el consumo y formas pop d'acort en les notes de l'autor.

Premis i guardons[editar | editar còdic]

1967, Premi Víctor Català per La torre dels vicis capitals.
1968, Premi Josep Pla per Onades sobre una roca deserta.
1976, Premi Joan Estelrich per Sadístico, esperpéntico e incluso metafísico.
1970, Premi Crítica Serra d'Or per El día que murió Marilyn
1973, Premi Crítica Serra d'Or per Siro o la increada consciència de la raça
1986, Premi Planeta per No digas que fue un sueño.
1992, Premi Ramon Llull de novela per El sexe dels àngels.
1993, Premi Lletra d'Or per El sexe dels àngels.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

En l'any 2005 es varen otorgar per primera volta els Premis Internacionals Terenci Moix, instituïts en el seu honor, per la seua importància en la visibilitat de la lliteratura gai en Espanya. El mateix any es va entregar també per primera volta un atre guardó que du el nom de l'autor: el Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica, que entrega la Fundació Arena.

En 2023 es va estrenar Terenci, la fabulació infinita, una série documental de Filmin també llançada en format llarcmetrage, en direcció de Marta Lallana i guió de Lallana i Álvaro Augusto, que aborda la seua vida i obra des de diverses perspectives.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Terenci Moix.

Terenci Moix en Wikipedia