Vulpes skinneri
Vulpes skinneri és una espècie extinta de rabosot pertanyent al gènero Vulpes[1] que va viure a principis del Pleistoceno, identificat en restants fòssils que daten de prop de 2 millons d'anys.[2] L'espècie és coneguda a partir d'un únic esquelet parcial descobert en la localitat fòssil Malapa en el lloc patrimoni mundial Breçol de la Humanitat en Suràfrica i associat en restants fòssils del hominino Australopithecus sediba.[3] Els fòssils han segut datats d'entre 1,977 a 1,980 millons d'anys.[2] Hartstone-Rose i colaboradors varen descriure els restants com una nova espècie de rabosot, Vulpes skinneri (Vulpes pel gènero de rabosots del Vell Món i skinneri pel ben conegut mastozoólogo africà John Skinner).[1][2]
Descobriment
[editar | editar còdic]L'espècimen tipo de V. skinneri va ser descobert durant la preparació d'uns blocs de roques en fòssils procedents de Malapa. La troballa va ser anunciada al públic el 16 de giner de 2013. També es varen trobar fòssils en el lloc de Malapa d'una gran varietat d'animals, incloent felinos dents de sabres, mangostas i antílops.[2]
Berger i el geólogo Paul Dirks varen especular que els animals poden haver caigut en una oquedad, d'uns 30–46 metros de profunditat que a modo de "trampa mortal", potser atrea als animals per l'olor de l'aigua.[2] Els cossos poden llavors haver segut arrastrats a un pou d'aigua rica en rovina, en arena en el fondo, la qual cosa va possibilitar la fossilisació dels restants.
Edat
[editar | editar còdic]El fòssil va ser datat usant una combinació de paleomagnetisme i datació urani-plome les quals varen mostrar que els fòssils no són més antics que 2,0 Ma (millons d'anys). El registre d'espècies d'animals que es varen extinguir fa aproximadament 1,5 Ma indica que el depòsit no és més recent que eixa data. Els #sediment tenen una polaridad magnètica 'normal' i l'únic periodo principal entre fa 2,0 a 1,5 Ma quan açò va ocórrer és el subcrón de Olduvai entre 1,95 a 1,78 Ma.[2] D'esta forma, els fòssils varen ser datats originalment en 1,95 Ma. Datacions recents d'una colada nivellada va indicar que açò no era possible i els #sediment de la polaridad magnètica normal han segut correlacionados en 3000 anys anteriors a l'event Olduvai, en 1,977 Ma.
Morfologia i interpretacions
[editar | editar còdic]Tres #espècimen associats de cánidos (un M2, una costella i un fragment posterior mandibular que inclou el P4, M1, la apófisis coronoides mandibular, i els processos condilar i angular) que varen ser atribuïts en principi a Vulpes #cf. V. chama varen ser reasignados a V. skinneri. En l'artícul en que es varen descriure als #espècimen, els autors afirmen que “comparem estos #espècimen en una àmplia mostra de rabosots moderns i extints i concloem que estos #espècimen són lo suficientemnete distints com per a ser referits a una nova espècie”[1] del Pleistoceno inferior.[2]
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Vulpes skinneri.
Vulpes skinneri en Wikimedia Commons.
- [1]
- [2]
- Imàgens i recursos sobre "Australopithecus sediba" per a educadors i estudiants [3] archivat en Wayback Machine.