Vicent Clérigues
| Vicent Clérigues | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i poeta. | ||
| Naiximent: | ¿? | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1835 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicent Clérigues o Vicent Clerigues (Valéncia, ¿? - † Castelló de la Plana, 1835) fon un escritor i poeta valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Vicent Clérigues escrigué miracles i poesies religioses dedicades a Sant Vicent Ferrer (1829-1834), i també coloquis satírics propagant les idees lliberals com Tant volgue estirar la corda, que va caure una culada, o els treballs dels lliberals: relació en Décimes á lo que se ha vist en esta Ciutat de Valencia (1820), firmats en les seues inicials o en el seu seudònim El Bolonio.
Tambe redactà el semanari La Ronda del Butoni (febrer de l'any 1820), denunciant les persecucions de la policia del general Elío. Encarcerat durant la reacció de 1823, fon nomenat oficial de la junta lliberal en 1835.
Obra[editar | editar còdic]
- Tant volgue estirar la corda, que va caure una culada, o els treballs dels lliberals: relació en Décimes á lo que se ha vist en esta Ciutat de Valencia (Imprenta de José Ferrer de Orga, Valéncia, 1820). Conté les víctimes del 20 de giner de 1819. Sonet.
Cita[editar | editar còdic]
Calle el pico, si pot ser,
Y no es fique a bagiller,
Si parlem o no en cristia:
Que esta gerga al sa i al pla
Te mes gracies estampades,
Que quantes n'i haura inventades,
Per andaluços, murcians,
Manjegos, ni castellans,
Tres mil millons de vegades.Nota: S'ha respectat l'ortografia original de l'autor.