Anar al contingut

Pusa caspica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
foca del Caspio (Pusa caspica)


La foca del Caspio (Pusa caspica) és una espècie de mamífer pinnípedo de la família dels fócidos.[1] És un dels membres més menuts d'esta família, viu exclusivament en les aigües salobres del mar Caspio. S'ubica a lo llarc de les costes, en moltes illes rocoses i blocs de gèl a la deriva. En hivern i en periodos més frescs de la primavera i l'autumne, estos mamífers marins migran cap al nort d'este mar. Durant l'estiu, quan el gèl es derrite, aglomeran front en la desembocadura del riu Volga i del Ural, i cap al Sur a on les aigües són més fredes, per la seua major profunditat. No està clar cóm estes foques es varen aïllar en la mar Caspio i existixen varis supòsits; un dels més acceptats és que estos animals varen penetrar pel nort de la mar Caspio durant el Pleistoceno en l'alvanç dels glacials continentals. No obstant, també va poder haver succeït en el Plioceno Tardà, en un periodo de glaciació, fa al voltant de 2 millons d'anys. Actualment s'accepta que la foca del Caspio junt en la foca del Baikal (una atra espècie aïllada en la conca de Eurasia), són descendents de la foca anellada.

Descripció

[editar | editar còdic]

Les foques del Caspio es distinguixen sobretot per les taques en l'esquena, que per lo general són menys marcades en les femelles. Els adults medixen aproximadament 1,5 metros de llarc i pesen entre 50 i 86 kg, en un pes promig de 55 kg. També mostren dimorfisme sexual considerable, ya que els machos són generalment més grans i més robusts que les femelles.[2] En comparació al restant del cos, el cap és més be menuda. La fòrmula dental d'estos pinípedos que és 3/2, R 1/1, CP 6/5. Les foques del Caspio viuen principalment en aigües poc profundes: per lo general no zambullen a més de 50 metros i ho fan per espai de màxim un minut, encara que a voltes s'han observat immersions més prolongades i a major profunditat. Són animals gregarios i passen la major part del seu temps en grans colónies. Despuix d'un periodo de gestació d'11 mesos, els #naiximent ocorren en giner o febrer. De la mateixa manera que en atres foques, les crío en nàixer estan coberts en una coberta blanca i pesen prop de 5 kg. No obstant, cap a les tres semanes o el més muden esta capa. La madurea sexual ocorre als 5 anys en les femelles i als 6 o 7 anys per als machos.

Assuts i depredadors

[editar | editar còdic]

La dieta de les foques del Caspio és estacional; inclou una varietat de peixos com el sábalo, ciprínidos, gobios i crustacis. També poden penetrar en els estuaris per a capturar carpas, lucios i atres peixos.

Se sap que les àguiles peixcadores, constituïxen un perill especialment per a les crío. També l'objecte de caça per part dels humans per la seua carn i atres fins comercials. També per la polució industrial de la regió, els contaminants i pesticidas han aplegat a les aigües del Caspio, causant una varietat de desequilibris ambientals, #lo que debilita el sistema immune d'estos animals i contribuir a causar la malaltia.


En febrer de 1978, durant tres semanes, alguns llops varen ser responsables de numeroses morts de foques prop d'Astracán. S'estima que varen matar, entre el 17 i 40 % de les foques en la regió.[3] Des del finals dels 90, també es varen trobar moltes foques mortes a causa del virus de moquillo canino. Fa un sigle, s'estima que hi havia 1,5 millons d'eixemplars en les aigües del Caspio, per als anys 80 la població solament s'estimava en 400 000 individus. En 2005, la població total de foques es va estimar en uns 104 000 individus en un decliu de 3 a 4 % anual, degut a que els animals es veuen amenaçats per la destrucció del seu hàbitat, la caça i la peixca, activitat en la que solen quedar atrapades en les rets.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:MSW3
  2. Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond, and T. A. Dewey. . ADW - University of Michigan Museum of Zoology. Consultat el 19 de setembre de 2010.
  3. Rumiantsev, V. D. and L. S. Juraskin. 1978. New data on the mortality of the Caspian seal due to wolves. Page 187 in Congress of the All-Union Theriological Society, 2nd (P. A. Panteleyev, et al. eds.). Naúka, Moscou, URSS. ZR 116(19):5669
  4. PLoS ONE.8(6)ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0067074.Consultat el 13 de novembre de 2017.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons