Neotamias amoenus
La farda de pi groc (Tamias amoenus) és una espècie de mamífer rosegador esciuromorfo de la família Sciuridae. Es pot trobar en Canadà i Estats Units.
Àrea de distribució
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució de les fardes de pi groc comprén des del noroest dels Estats Units fins al suroest de Canadà. Es poden trobar en la major part del territori dels estats d'Idaho, Washington i Oregó (excloent les zones costeres), ademés de la partix nort de Nevada i Utah i de la regió occidental de Wyoming i Montana, aixina com en àrees montanyoses de Califòrnia. En Canadà, estes fardes ocupen les regions montanyoses del suroest de la província d'Alberta i la major part del sur de Columbia Britànica.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]La seua pelaje posseïx tonalitats lluentes, des d'un color rojós fins a un canella, sobre el que es dibuixen cinc franges (normalment negres) d'idèntic esgambi i separació. Les tres ralles centrals s'estenen fins a la coa, mentres que les dos laterals apleguen fins a la mitat del tronc. Són menudes en comparació a atres membres del gènero Tamias, en un pes que varia entre 30 i 70 g (les femelles solen ser de major tamany que els machos) i una llongitut de 181 a 245 mm.[1]
Alimentació
[editar | editar còdic]Les fardes de pi groc són omnívoras. En la seua dieta s'inclouen a lo manco 59 espècies de llavors, plantes, frutes, fongos, bulbos i insectes, aixina com ous d'au i menuts mamífers.[1] Per a dur les llavors i atres aliments als seus caus, utilisen les bosses de les seues galtes.
La busca d'aliment la realisen durant el dia en llocs solejats i oberts,[2] entre la primavera i l'autumne, i la realisen tant en terra com en els arbres. En aplegar l'autumne comencen a almagasenar menjar per a passar l'hivern. Per a fer-ho, utilisen uns amagatalls d'hivern, en els que s'han aplegat a contabilisar fins a 68.000 artículs de tot tipo, des de llavors fins a abellots.[1]
Reproducció
[editar | editar còdic]Les fardes de pi groc són promíscuas. Les femelles estan en celosia solament durant un dia a l'any, i emeten sons per a atraure als machos uns dies abans de l'inici de la celosia. L'época de apareamiento és a finals d'abril o a principis de maig, i una femella habitualment copula en varis machos.[1]
Les femelles prenyades construïxen nius en fulls, herba, liquen i plomes en caus subterràneus d'1,5 m de profunditat o fins a 18 m d'altura en arbres. El periodo de gestació mig és de 30 dies, despuix dels quals una femella per lo general dona a llum una ventrada de 3 a 8 crío. Els recent naixcuts són altriciales i permaneixen en el cau fins a alcançar les sis semanes d'edat. Els machos no colaboren en els contes de les crío. Els jóvens comencen a dispersar-se i a buscar els seus propis caus aproximadament a les 8-12 semanes. La madurea sexual l'alcancen quan tenen entre 12 i 23 mesos.[1]