Mustela nigripes
El turón patinegro americà, o turón patinegro [1] (Mustela nigripes) és una espècie de mamífer carnívor de Norteamérica. És un membre de la diversa família dels mustélidos que inclou comadrejas, visones, turones, martes, llúdrias, i teixons. Està molt relacionat en Mustela eversmanii de Rússia.[2] Viu en el centre d'Estats Units des del nort al sur en xares àrides i pasturages. Gran part de la seua dieta la constituïxen els perritos llaneros. Està en perill d'extinció per lo que hi ha unes lleis molt estrictes per a la seua protecció. És molt semblat al furó domèstic, moltes voltes és confòs en ell.
Descripció
[editar | editar còdic]La llongitut del seu cos és de 35 a 50 cm, en una coa molt forrada de 15 cm, i poden aplegar a pesar 1 kg. La seua pell és blanca en la base, pero s'enfosquix en les puntes, fent-los semblar d'un color groguenc-marró en general, en peus negres que comencen en la cadera i terminen en la punta de la coa, i una caraça distintiva negra. Estos harmonisen be en l'ecosistema de praderia en el qual ells viuen.[3]
Comportament
[editar | editar còdic]Són nocturns i passen la major part del temps en els seus caus baix terra (a voltes inclús dormen en els caus dels perritos de la praderia). No hibernan, pero en les époques de fredor disminuïx la seua activitat.
Alimentació
[editar | editar còdic]El 90% de la seua dieta la formen els perritos de la praderia i lo demés consistix en rates, rates, pardals, fardes, conills i a voltes en reptils i insectes. Els machos són un 10% més grans que la femella i apleguen a pesar 1 quilo. Un furó solament menja aproximadament 100 perritos de la praderia en un any i no pot sobreviure sense l'accés a les colónies grans d'ells. Típicament una colónia de gos de praderia que comprén 150 acres és lo suficientment estable com per a alimentar a un adult.
Reproducció
[editar | editar còdic]La reproducció comença entre març i abril, i la gestació dura de 41 a 43 dies. El número d'crío varia d'1 a 7, pero normalment naixen tan sol 3 o 4.
Població i estat de conservació
[editar | editar còdic]L'espècie es va extinguir en estat selvat en la década de 1980, per #lo que la captura d'individus per a la crío en captiveri ha segut exitosa en este cas. Actualment solament existixen uns centenars d'individus entre els captius i els reintroducidos.
La primera població es reintrodujo en l'estat de Wyoming, Estats Units en 1991. Des de 1987, uns 6000 furons de peus negres han naixcut en captiveri i des de 1991 s'han lliberat uns 2000. Per a 2008 existien prop de 300 turones captius i aproximadament 500 naixcuts en estat salvage.
La pèrdua del seu hàbitat de praderia, la reducció dràstica de la població de perritos de la praderia (tant per la pèrdua d'hàbitat com per enverinament), aixina com els efectes del moquillo i la pesta bubónica han contribuït a la casi extinció de l'espècie durant els sigles
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
i
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
. Inclús ans que els seus efectius disminuïren, el turón patinegro era molt rarament vist: oficialment, no va ser reconeguda com a espècie per la ciència fins a 1851, despuix de la publicació d'un llibre pel naturaliste John James Audubon i el reverent John Bachman. Inclús llavors, la seua existència va ser qüestionada, ya que no es va documentar cap atre turón patinegro durant més de vint anys.
Per a ajudar a mitigar la depressió per endogàmia de dos espècies en perill d'extinció, el turón patinegro americà (Mustela nigripes), Reviu & Restore facilita les iniciatives en curs per a clonar individus de llínees celulars històriques almagasenades en el Zoològic Congelat de l'Aliança de Fauna Selvada del Zoològic de Sant Diego. El programa busca restaurar la variació genètica perduda a partir del acervo genètic viu. El 10 de decembre de 2020, va nàixer el primer turón patinegro americà clonat del món. Este furó, cridat Elizabeth Ann, va marcar la primera volta que es clonava en èxit una espècie nortamericana en perill d'extinció.[4][5]
El pla de recuperació manté de dèu o més poblacions salvages autònomes separades. Els biòlecs han conseguit l'ardit d'incrementar la població a 1500.CR
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Larivière, S. & A.P. Jennings (2009). «Family Mustelidae (Weaselsand relatives)», in: Wilson, D. I. & Mittermeier, R. A. eds (2009). Handbook of the Mammals of the World (en anglés), Barcelona: Lynx edicions, pp. 652. ISBN 978-84-96553-49-1.
- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ Black Ferrets
- ↑ Magazine, Smithsonian. «Elizabeth Ann Is the First Cloned Black-Footed Ferret».
- ↑ «Black-footed Ferret Project».