Macropus parma
El ualabí parma (Macropus parma) és una espècie de marsupial diprotodonto de la família Macropodidae. És un animal tímit que s'oculta en els boscs humits esclerófilos del sur de Nova Gales del Sur (Austràlia); mai va ser comú i ya a fins de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
li'l va creure extint.
Història de la seua redescubrimiento
[editar | editar còdic]En 1965, treballadors de Kawau Island (prop d'Auckland), que estaven controlant una plaga de l'introduït Macropus eugenii (walabí tamar, una espècie molt comuna d'Austràlia), varen quedar atònits en descobrir que varis dels #espècimen indeseados no ho eren, sino una miraculosa població supervivent de Macropus parma; una espècie fa molt considerada ya "extinta". Al mateix temps que es realisaven esforços per a exterminar l'atra espècie, es varen capturar en gàbies i després es varen enviar a institucions d'Austràlia i del món per a intentar la seua reproducció en captiveri i aixina finalment reintroducirlos al seu hàbitat natiu.
Després, una atra sorpresa; en 1967 es va observar que encara existien en boscs prop de Gosford, Nova Gales del Sur. Investigacions posteriors varen demostrar que el walabí parma havia sobrevixcut en la seua àrea d'orige, encara que no fora comú i va ser trobat en els boscs a lo llarc de la Gran Cordillera Divisòria des de prop de Gosford, fins a a el nort en la frontera en Queensland.
Característiques
[editar | editar còdic]És l'espècie més menuda del gènero Macropus, entre 3,2 i 6 kg, menys d'1/10 del tamany dels més grans membres supervivents, el cangur roig Macropus rufus. Medix 50 cm de llongitut, en un suau cuiro rojós o grisáceo pardo en l'esquena, més grisa en la part ventral; la coa és negruzca, de la mateixa llongitut que el cos. Possiblement, els individus s'han seguit veent moltes voltes durant els anys que es va pensar "extinta", pero confosos en Thylogale stigmatica o Thylogale thetis especialment prims i de llarga coa.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Com els pademelones, preferix ocupar boscs esclerófilos humits, en pegats de pastures, encara que també es troben ocasionalment en boscs secs d'eucaliptos i inclús en selvas. És d'hàbits principalment nocturns, i usualment s'oculta entre les branques durant el dia; viaja a gran velocitat. És molt solitari, en dos o a lo més tres animals junts per a menjar.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Encara que seguix sent escàs i rar, no està en amenaça imminent, sempre que no alvance la pèrdua d'hàbitat; aixina el seu repoblament continue molt llentament.