Lemmus lemmus

lemming vulgar (Lemmus lemmus)

El lemming vulgar o lemming de Noruega (Lemmus lemmus) és una espècie de rosegador miomorfo de la família Cricetidae. La seua àrea de distribució comprén Noruega, Suècia, el nort de Finlàndia i la península de Kola (Rússia).

El lemming de Noruega habita en la tundra i les estivas, i preferix viure prop de l'aigua. Els adults s'alimenten principalment de cárices, pastures i verdets. Són actius tant de dia com de nit, alternant #sesta en periodos d'activitat.

Descripció

Lemming

Archiu:Lemmus lemmus 02 MWNH 1552.jpg

Cràneu d'un lemming de Noruega.

El lemming de Noruega té un pelaje en patró de colors del negre al groc-marró, que és variable entre individus. Alcança els 155 mm de llarc. La seua coa és molt curta (10 – 19 mm). Pesa fins a 130 g. La seua fòrmula dentaria és 1/1, 0/0, 3/3.

Comportament

El lemming de Noruega té un cicle demogràfic dramàtic de tres a quatre anys, en el que la població de l'espècie aumenta periòdicament a nivells insostenibles, #lo que du a una alta mortalitat, #lo que fa que la població torne a colapsar.

El lemming de Noruega passa l'hivern en nius baix la neu. Quan comença el desgel de la primavera i la neu comença a colapsar, deuen migrar a un terreny més alt, a on la neu encara és lo suficientment ferma per a la seguritat, o, més comunament, a un terreny més baix, a on passen els mesos d'estiu. En autumne, deuen cronometrar cuidadosadament el seu moviment de tornada a un terreny protegit més alt, deixant en acabant de que la coberta de neu alpina estiga disponible per als seus caus i nius, i ans que les terres baixes es tornen inhabitables per les gelades i el gèl.

Quan les estacions són particularment bones (hiverns curts sense desgels o gelades inesperades i estius llarcs), la població del lemming de Noruega pot aumentar exponencialment: alcancen la madurea sexual menys d'un més despuix del naiximent i es reproduïxen durant tot l'any si les condicions són adequades, produint una ventrada de sis a huit jóvens cada tres o quatre semanes. Sent criatures solitàries per naturalea, els lemmings més forts expulsen als més dèbils i jóvens molt abans de que ocórrega una escassea d'aliments. Els jóvens lemmings es dispersen en direccions aleatòries en busca de territori vacant. Quan les característiques geogràfiques restringixen els seus moviments i els canalisen cap a un corredor relativament estret, es poden acumular grans cantitats, #lo que genera fricció social, oix i, finalment, un pànic massiu que pot seguir, a on fugen en totes les direccions. Els lemmings migran, i en cantitats importants a voltes, pero la marcha delliberada cap a la mar és falsa.