Glossotherium
Glossotherium (del grec "béstia llengua") és un gènero extint de pereosos jagants d'Amèrica del Sur de la família Mylodontidae.[1] Posseïen gran tamany i hàbits terrestres. Es troba emparentat en Megatherium i sobretot en el gènero nortamericà Paramylodon.[2]
La seua extinció va ocórrer fa 15 000 anys, quan el clima canviant, junt en la possible caça humana varen ser reduint el número d'individus fins a la seua desaparició. L'últim registre d'un animal en vida és de 8000 anys d'antiguetat, a uns 160 km de Buenos Aires (Argentina), a on ha segut descobert el fòssil més recent.
S'han trobat fòssils de Glossotherium en varis punts d'Amèrica del Sur. En Uruguay, específicament en el departament de Soriano, s'han realisat troballes significatives, com un húmer descobert en 2012 en el Riu Uruguay[3] i una pelvis casi completa recuperada en 2026 en la Cañada Paraguayana, actualment en estudi en el Museu Lacán Guazú de Dolores.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Glossotherium era un pereós terrestre de complexió extremadament robusta, particularment en les seues extremitats anteriors . Esta constitució ho distinguix d'atres gèneros de pereosos i està associada als seus hàbits excavadors . Les #reconstrucció més acceptades li assignen una llongitut d'entre 3 i 4 metros i un pes estimat d'al voltant d'1.500 quilograms . Un espècimen trobat en Uruguay en 2026, que inclou una pelvis casi completa d'aproximadament 1,5 metros d'ample, reforça estes estimacions de tamany. [5]
El cràneu era més curt i gros que el d'atres pereosos jagants com Lestodon, i presentava un hocico notablement ample.[6] Esta característica, junt en certes marques òssees, ha dut als paleontòlecs a inferir la presència d'una llengua musculosa i de gran tamany, d'a on deriva el seu nom ("béstia llengua") . La seua dentició, típica dels xenartros, consistia en dents de creiximent continu que carien d'esmalt pero estaven recoberts per una capa de ciment. Eren més complexos que els de atres pereosos, en formes adaptades per a processar una dieta herbívora que incloïa pastures i un atre tipo de fullage .
Una de les característiques més notables de Glossotherium era la poderosa estructura dels seus membres anteriors, que terminaven en grans garres. Esta anatomia sugerix fortament que era un animal cavador, i se li considera un dels majors mamífers excavadors coneguts, al que s'atribuïx la construcció de grans túnels fòssils (paleomadrigueras) en el subsol suramericà . Complementariamente, posseïa huesecillos de l'oït de gran tamany, una adaptació per a percebre sons de baixa freqüència (infrasonidos), #lo que podria estar relacionat en la comunicació a llarga distància o en la vida subterrànea .[5]
La seua pell albergava menuts ossos dérmicos o osteodermos que li proporcionaven una sòrt d'armadura natural . Ademés, s'han recuperat fòssils del seu pelaje, l'anàlisis microscòpic del qual revela un patró de escamas en la cutícula (imbricamiento pavimentoso) que és característic de l'orde Pilosa al que pertany.[5]
Registre fòssil
[editar | editar còdic]El gènero Glossotherium va habitar Amèrica del Sur durant el Pleistoceno, des de fa aproximadament 2 millons d'anys fins a la seua extinció fa uns 10 000-8000 anys. Els seus restants s'han trobat en diversos països, incloent Argentina, Brasil, Bolívia i Uruguay.[1]
Uruguay
[editar | editar còdic]En el departament de Soriano (Uruguay) s'han documentat vàries troballes de fòssils atribuïts a Glossotherium, generalment en #sediment de la Formació Dolores, que data del Pleistoceno tardà i és característica de les barrancas dels cursos d'aigua en el suroest del país.[4]
En maig de 2012, el peixcador artesanal Luis Alberto Engle va trobar un húmer de 7 kg enredrat en les seues rets en el riu Uruguay, prop de la localitat de Nou Berlín. La peça va ser donada al museu del Castell Mauá (Mercedes) per al seu estudi i preservació, baix la supervisió de l'historiador Aparicio Arcaus.[3]
El descobriment més recent va ocórrer el 3 de giner de 2026 en la Cañada Paraguayana, un afluent del Riu Sant Salvador. Un equip del Museu Lacán Guazú de Dolores, liderat per Eduardo Poloni i Álvaro Achigar, va identificar i va rescatar una pelvis casi completa de l'animal. El fòssil, d'aproximadament 1,5 metros de llongitut, es trobava parcialment sumergit en el curs d'aigua. L'extracció, que va durar prop d'un més, va implicar una complexa operació que va incloure la protecció de l'os en algeps i la construcció d'una llitera de fusta per a poder retirar-ho de la barranca. L'espècimen es troba en procés de preparació i estudi en el Museu Lacán Guazú, i es preveu que la seua restauració duga varis mesos abans de ser exhibit al públic. [4]
Estes troballes són eixemples de la colaboració entre aficionats a la paleontologia, peixcadors i museus locals, que contribuïxen significativament al coneiximent de la megafauna pleistocena en la regió.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Mikko's Phylogeny Archive - Mylodontidae
- ↑ Zoological Journal of the Linnean Society.155(4)
- 885–903.doi:10.1111/j.1096-3642.2008.00468.x.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 . Consultat el 2026-02-16.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 . Consultat el 2026-02-16.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Ameghiniana 51(6): 585 – 590.Consultat el 2026-02-16.
- ↑ . Consultat el 2026-02-16.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Glossotherium.