Ctenomys emilianus
Ctenomys emilianus, conegut en Argentina com tucu-tucu de les dunes,[1] és una espècie de rosegador histricomorfo de la família Ctenomyidae. És endèmica de l'oest de la província de Neuquén, Argentina.[2]
Els descriptores originals d'esta espècie varen ser Thomas i St. Lager, en una publicació en la revista Annals and Magazine of Natural History, volum 9, número 18 (pàgina 637) en 1926.
Característiques
[editar | editar còdic]Presenta una coloració beige casi rosada.[3] El temps generacional d'esta espècie d'1,64 anys.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]C. emilianus habita a l'oest de la província de Neuquén, Argentina. Es considera que habita en seguritat únicament en la localitat de Chaos Malal, ademés una localitat adicional en un sector del Riu Quilquihue.[4] El seu hàbitat inclou l'àrea protegida parc provincial El Tromen.[2] En reduïdes ocasions, ha segut observat en la localitat de Loncopué. Ademés encara no està confirmada la seua presència en el parc nacional Estany Blanc[5] i en la reserva provincial Auca Mahuida.[6]
El seu hàbitat es restringix a àrees de dunes en sol arenenc[4] dins de la ecorregión de estepa patagónica per sobre els 800 m s. n. m..[7]
Comportament
[editar | editar còdic]La seua activitat és diürna crepuscular. Els individus són solitaris en un modo de vida fosorial, és dir adaptat a l'excavació i la vida subterrànea.[4] Per açò l'espècie és considerada com ingeniera ecosistémica.[4]
Es caracterisa per una dieta herbívora.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]A nivell mundial està considerat com en preocupació menor ya que no es reporten amenaces imminents. No obstant es considera que la seua població està decreixent, ademés de ser una espècie rara i trobar-se en poques localitats.[2]
En Argentina li'l considera vulnerable per la Societat Argentina de Mastozoología SAREM. La justificació és que és endèmica d'un àrea menuda junt en la disminució de l'hàbitat i la falta d'informació actual.[4] Este estatus es manté des de l'evaluació de 1997, en l'única excepció de l'evaluació de 2012 en la que es va considerar casi amenaçada.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ciència Hui.22(129)
- 31-38.Consultat el 24 de juliol de 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bidau, C.J. & Ojeda, R.. . Consultat el 24 de juliol de 2021.
- ↑ Journal of Zoology.doi:10.1111/j.1469-7998.1984.tb05952.x.Consultat el 24 de juliol de 2021.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Tammone, Mauro N.. . Consultat el 24 de juliol de 2021.
- ↑ . Consultat el 2021-07-24.
- ↑ . Consultat el 2021-07-24.
- ↑ Bernardis, Adela M. (2019). Ensambles de micromamíferos terrestres no-voladores de la regió extra-andina de la província del Neuquén (Argentina). Treball de tesis per a optar al títul de doctora en Ciències Naturals (en Espanyol), L'Argent.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Ctenomys emilianus.