Ursus maritimus tyrannus

Ursus maritimus tyrannus és una subespecie extinta del orso polar (Ursus maritimus). El seu nom en llatí significa “orso marí tirà". Els seus restants varen ser trobats en Regne Unit, coneguts a partir d'una sola ulna fragmentaria trobada en la grava del riu Támesis en el pont de Kew, Londres. Va ser nomenat pel paleontòlec finlandés Björn Kurtén en 1964, qui va interpretar que es tractava d'un individu subadulto relativament gran: s'estima que la ulna mediria 48.5 centímetros d'estar completa;^[1] en comparació, les ulnas dels orsos polars moderns medixen 36 - 43 centímetros de llongitut.^[1]

Una investigació posterior, encara sense publicar oficialment sugerix que en canvi, este fòssil és d'un orso pardo.^[2] Harrington en 2008 va establir que l'identificació com un orso polar és plausible en base en els canvis del nivell de la mar i les condicions glacials en la mar del Nort en eixe periodo, pero també va establir que «Andy Currant del Museu Britànic d'Història Natural (en una comunicació personal) considera que esta ulna d'orso del Pont Kew representa un orso pardo de gran tamany més que un orso polar, en base en #fauna similars a les del Pont Kew en varis jaciments britànics que són dominats per la presència de bisontes de estepa (Bison priscus) i renos (Rangifer tarandus) ademés de la moderada representació de llops (Canis lupus) i grans orsos pardos.»^[3] Un estudi de 2022 considera que la publicació de 2009 espera per la verificació oficial d'una nota publicada per Currant que corrigga eixe registre.^[4]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Kurtén, B. (1964). “The evolution of the polar bear, Ursus maritimus Phipps”. Acta Zoologica Fennica 108: 1–26.
↑ “Clapix Pleistocene fossil find in Svalbard: the oldest remains of a polar bear (Ursus maritimus Phipps, 1744) ever discovered” (2009). Polar Research 28 (3): 455. doi:10.1111/j.1751-8369.2008.00087.x.
↑ Harington C.R. 2008. The evolution of Arctic marine mammals. Ecological Applications 18, S23–S40.
↑ Crockford, S.J., 2022. Polar Bear Fossil and Archaeological Records from the Pleistocene and Holocene in Relation to Siga Isse Extent and Open Water Polynyas. Open Quaternary, 8(1), p.7. DOI: http://doi.org/10.5334/oq.107

Referències

[kurten1964-1] 1,0 ^1,1 Kurtén, B. (1964). “The evolution of the polar bear, Ursus maritimus Phipps”. Acta Zoologica Fennica 108: 1–26.

[2] “Clapix Pleistocene fossil find in Svalbard: the oldest remains of a polar bear (Ursus maritimus Phipps, 1744) ever discovered” (2009). Polar Research 28 (3): 455. doi:10.1111/j.1751-8369.2008.00087.x.

[3] Harington C.R. 2008. The evolution of Arctic marine mammals. Ecological Applications 18, S23–S40.

[4] Crockford, S.J., 2022. Polar Bear Fossil and Archaeological Records from the Pleistocene and Holocene in Relation to Siga Isse Extent and Open Water Polynyas. Open Quaternary, 8(1), p.7. DOI: http://doi.org/10.5334/oq.107

[1]

[2]

[3]

[4]