Phoberocyon
Phoberocyon és un ampli gènero extint d'hemiciónidos, trobats principalment en Norteamérica durant el Mioceno vivint entre 20.6—16.3 Ma i existint des de fa 20.6-16.3 millons d'anys.[1] Una de les espècies, P. hispanicus, ha segut únicament trobat en Espanya.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Phoberocyon va ser nomenat per Ginsburg (1955). Va ser assignat a Ursidae per Ginsburg (1955)[2] i Carroll (1988); i a Hemicyoninae per Hunt (1998).[3][4]
Distribució fòssil
[editar | editar còdic]- Thomas Farm Site, Alachua Formation, Gilchrist, Florida; Phoberocyon johnhenryi 20.6—16.3 Ma. És l'únic espècimen trobat.
Espècies
[editar | editar còdic]- Phoberocyon hispanicus (Ginsburg i Morales, 1998)
- Phoberocyon dehmi (Ginsburg, 1955)
- Phoberocyon aurelianensis (Mayet, 1908)
- Phoberocyon youngi
- Phoberocyon johnhenryi (White, 1947)
- Phoberocyon huerzeleri Ginsburg, 1955
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ PaleoBiology Database: Phoberocyon, basic info
- ↑ Ginsburg, L. & Morales, J. 1998. Els Hemicyoninae (Urhttp://en.wikipedia.org/wiki/Hemicyonidaesidae, Carnivora, Mammalia) et els formes apparentées du Miocène inférieur et moyen d'Europe occidentale. Ann. Paléontol. 84 (1): 71-123.
- ↑ R. L. Carroll. 1988. Vertebrate Paleontology and Evolution. W. H. Freeman and Company, New York 1-698
- ↑ (1998) «Ursidae», Evolution of Tertiary Mammals of North America: Volume 1, Terrestrial Carnivores, Ungulates, and Ungulate like Mammals, Cambridge, UK: Cambridge University Press, pp. 174–195. ISBN 0-521-35519-2.