Anar al contingut

Oligoryzomys longicaudatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
rata de coa llarga (Oligoryzomys longicaudatus)


La rata de coa llarga, lauchita dels espinos, pericote[1] o colilargo (Oligoryzomys longicaudatus) és una espècie de rosegador de la família Cricetidae. Viu en Chile i en Argentina a menys de 2000 m s. n. m., en sectors precordilleranos, zones rurals i prop de cursos d'aigua.

És un menut rosegador de pelaje curt i suau, esquena café clar a groc ocre i pancha grisáceo. És cridat «colilargo» o «de coa llarga» posat que la seua coa medix dos voltes el seu cos: El cos medix entre 6 i 8 cm mentres que la coa alcança els 11 i 15 cm de llongitut. Pesa entre 17 i 35 grams.

És d'hàbits nocturns encara que té periodos d'activitat crepuscular. És saltador, es desplaça donant bots. Trepa als arbres, desplaçant-se pel dosel de la xara i arbres de poca altura, durant l'época reproductiva, #lo que li permet construir nius arbòreus o ocupar nius d'aus abandonats.

Menja llavors, fruts, menuts artròpodes, menuts reptils i fongos. Les femelles es reproduïxen als pocs mesos d'edat, i poden tindre fins a tres ventrades a l'any en cinc crío en promig cada una.

Un 5 % dels eixemplars d'esta espècie és portador del virus hantavirus i ho pot transmetre als humans a través del contacte en heces, orina, saliva, mordeduras o contacte directe, també en inhalar aire contaminat en alguns dels mijos anteriors, provocant una malaltia denominada síndrome pulmonar per hantavirus que té alta mortalitat, casi 4 de cada 10 persones infectades,[2] o del 50% o superiors.[3]

Junt en atres espècies, este rosegador genera un fenomen denominat «ratada», que és una gran proliferació de la població de rosegadors gràcies a la gran abundància de llavors produïda després de la floració massiva del colihue i la quila. Esta floració es produïx cada 60 anys per lo que l'event és poc comú.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. el%20Fòc.pdf Fauna fueguina
  2. . Consultat el 2026-05-05.
  3. . Consultat el 2026-05-05.
  4. . Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012. Consultat el 27 d'agost de 2011.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons