Lutrogale perspicillata
La llúdria plana (Lutrogale perspicillata) és una espècie de mamífer carnívor de la família Mustelidae.[1] Habita des de l'est de la Índia fins al Surest asiàtic, en una població aïllada en Iraq. Com el seu nom ho indica, el pelaje d'esta espècie és més pla i curt que en les demés llúdries. És l'única espècie de la seua gènero.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La llúdria plana de distribuïx a través del surest d'Àsia, en la ecozona Indomalaya, en direcció a l'est des de l'Índia. També existix una població aïllada d'esta espècie en els pantans del sur d'Iraq.[2] Viu en àrees a on l'aigua és abundant com els bosc de turba, chapulls d'aigua dolça, grans rius boscosos, llacs i arrossarés. Està adaptada per a viure en el mig aquàtic, pero no se sent menys confortable en terra i pot recórrer grans distàncies en busca de millors hàbitats. Es guarece dins de caus poc profunts, montons de roques o montons fusta flotant. Algunes poden construir guaridas permanents prop de l'aigua, en una disposició similar a la d'un dic de castors, en una entrada baix l'aigua i un túnel que conduïx a un niu sobre l'aigua.
.jpg){kind=link}
Descripció
[editar | editar còdic]Plantilla:Multiple image És la llúdria més gran del surest asiàtic, pesa entre 7 i 11 kg, en una llongitut d'1,3 m en adults. Pot distinguir-se de les atres espècies de llúdria pel seu cap redonejat i el nas carent de pèl en forma de diamant deformat. La coa és aplanada, contrastant en les atres espècies, que tenen una coa redonejada; esta pot representar fins al 60% de la llongitut total de l'animal. Com atres llúdries té els dits dels membres posteriors palmeados i unes pates fortes en garres esmolades.
El pelaje és més curt i pla que en les demés espècies de llúdria i té un color que varia de marró clar a obscuro en l'esquena i de marró clar a casi gris en la pancha.
Comportament
[editar | editar còdic]Com els atres mamífers carnívors, usa l'olor per a comunicar-se en individus de la seua pròpia i atres espècies. Per a això posseïx un parell de glándulas odoríferas en la base de la coa, les quals usa per a marcar el territori i objectes com a roques i plantes propenques a les àrees d'alimentació.
Dieta
[editar | editar còdic]S'alimenta d'insectes, cucs, cucs de terra, crustacis, granotes, rosegadors, pardals, pero preferix peixos i reptils. Els peixos comprenen entre el 75 i 100% de la seua dieta. En freqüència caça en grups, rodejant grups de peixos entre varis individus per a facilitar captura. Un grup d'animals pot tindre un territori de caça de 7 a 12 km². Un sol adult en captiveri consumix prop de 1 kg de menjar al dia.
Reproducció
[editar | editar còdic]Esta llúdria forma parelles fortament monógamas. L'época específica de apareamiento és desconeguda, no obstant, se sap que pot dependre de l'época de pluges, entre els mesos d'agost i decembre. El periodo de gestació fluctua de 61 a 65 dies. Paren en un cau prop de l'aigua, que es pot construir o pot ocupar una abandonada. Paren entre 2 i 5 crío per volta, que al moment de nàixer són cegues i indefenses, pero despuix de 30 dies òbrin els ulls i poden nadar als 60 dies. Són desmamats als 130 dies, i deixen als seus pares cap a l'any d'edat. La madurea sexual l'alcancen als dos anys d'edat.
Subespecies
[editar | editar còdic]Es reconeixen les següents subespecies:[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Plantilla:MSW3
- ↑ Hans Kruuk (2006). Otters: Ecology, Behaviour and Conservation., Nova York: Oxford University Press, pp. 21. ISBN 0-19-856587-9.