Ichthyaetus hemprichii
La gavina cejiblanca o gavina de celles blanques (Ichthyaetus hemprichii)[1]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut és una espècie d'au caradriiforme en la família Laridae. Es distribuïx en les costes del mar Rojo, el golf Pèrsic i en el oceà Índic, al sur de la península aràbiga, l'est d'Àfrica equatorial i, possiblement Pakistan. Com és el cas en moltes gavines, tradicionalment ha segut colocada en el gènero Larus. El nom de l'espècie commemora al naturaliste alemà Wilhelm Hemprich que va morir en 1825 durant una expedició científica a Egipte i Orient Mig en el seu amic Christian Gottfried Ehrenberg.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És nativa del mar Rojo, el golf d'Aden, el golf d'Oman, el golf Pèrsic i la seua àrea de distribució s'estén fins a l'est de Pakistan. També és trobada en la costa este d'Àfrica fins al sur de Tanzània i Moçambic. Es presenta com vagabunda en l'Índia, Sri Lanka, les Maldives, Jordània, Líban, Israel i Baréin. És un au costera, i rara volta s'allunta més de 10 km dels secs encara que en ocasions ha segut vista 140 km terra adins. Freqüenta ports i molls, costes, illes propenques a la costa i la zona intermareal. Rara volta es desplaça terra adins o visita llocs d'aigua dolça. És nómada o parcialment migratòria i moltes poblacions es mouen cap al sur despuix de la reproducció, encara que les poblacions de la mar Rojo semblen ser relativament sedentarias.[3]
Comportament
[editar | editar còdic].JPG){kind=link}
És depredador i carroñero, s'alimenta de restants i de peixos descartats, menuts peixos que atrapa ella mateixa, camarones, tortugues recent naixcudes i ous i pollets d'atres aus marines.[3]
Es reproduïx durant l'estiu. Per lo general anida en menudes colónies en les illes propenques a la costa, illes externes particularment protegides per secs, roques, arena i escassa vegetació. Anida algunes voltes en solitari, particularment en Àfrica, o poden estar dispersos entre els nius d'atres aus marines colonials. El niu consistix en una raspadura al descobert en el coral, en una posició exposta o protegit per un eixint.[3]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1996). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/334.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Tercera part: Opisthocomiformes, Gruiformes i Charadriiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 43 (2): 231-238. ISSN 0570-7358. Consultat el 1 de març de 2016.
- ↑ Bauer, A. M. (2000) 'The Symbolae Physicae and the herpetology of Hemprich and Ehrenberg’s expedition to Egypt and the Middle East" International Society for the History and Bibliography of Herpetology Newsletter and Bulletin 2(1): pp. 8–16
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn