Equus quagga burchellii
La zebra de Burchell (Equus quagga burchellii), va ser cridada aixina en honor al naturaliste britànic que la va descriure per primera volta, William John Burchell. Esta subespecie de la zebra comuna (Equus quagga) es creïa exterminada en estat salvage en 1910 i extinta en la seua totalitat per a 1918, fins que en el 2004 es comprovara que la zebra Equus quagga antiquorum i la de Burchell eren el mateix animal. Per lo que es va rebatejar com Equus quagga burchellii.[1]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]Com la majoria de les zebres, tant femelles i machos són relativament del mateix tamany. Es reproduïxen durant tot l'any segons lo observat en el Parc Nacional de Etosha, Namíbia, aplega a la conclusió de sincronisació de temps entre machos i femelles, possiblement explicant per la falta de dimorfisme sexual.[2]
Estes zebres presenten ralles en el cap, el coll i els flancs, i escassament pels segments superiors de les extremitats, a on la coloració és blanca. Presenten en general una o dos franges negres amples prop de l'anca. Esta és una característica principal distintiva sobre la zebra Zuzuland, aparte de les atres subespecies. Gray, va observar una clara llínea dorsal, la coa erizada solament al final, i el cos distintamente blanc. La llínea dorsal és estreta i es torna gradualment més àmplia en la part atrassera, en marge clarament blanc en cada costat.
Ranc i adaptació
[editar | editar còdic]Anteriorment, les poblacions de zebres de Burchell es varen centrar en el nort del riu Vaal/Orange, que s'estén al noroest pel sur de Botswana a Etosha i el Kaokoveld, i el surest de Swazilàndia i KwaZulu-Natal. Ara extinguit en la part mija, sobreviu en els extrems noroest i surest de la distribució.[3]
La zebra de Burchell migra la distància més llarga de qualsevol animal terrestre en Àfrica, viajant més de 250 quilómetros (160 milles) en cada sentit.[4] Migran des del riu Chobe en Namíbia al Parc Nacional Nxai Pa en Botswana. La seua migració seguix una ruta nort-sur recta casi en la seua totalitat dins de la Zona de Conservació Transfronterizo Kavango-Zambeze (KAZA).
La població de zebres de Burchell ara viuen en China possiblement degut a que es varen escapar de les granges o zoològics.
Subpoblación extinta
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que atres zebres, les zebres de Burchell deuen haver poblat les planures africanes en números impressionants. Es varen aplegar a reportar associacions de mills. Les manades salvages es creu que varen desaparéixer abans de 1910, i l'últim individu conegut en captiveri va morir en el zoològic de Berlín en 1918. A mida que la colonisació europea estés cap al nort des de la veta al sur de Rhodèsia colonial, es pensava que esta subespecie haver segut caçats fins a la seua extinció.
No obstant, Groves i Bell varen concloure en la seua publicació de 2004 que "la verdadera extinció de la zebra de Burchell" és un fantasma.[5] Un estudi cuidadós de les poblacions originals de zebra en el Regne Zulú i Swazilàndia, i de pells collits en granges de joc en el Regne Zulú i Natal, ha revelat que una certa proporció menuda mostra similitut en lo que ara es considera com Burchellii típic. Les localitats tipo de la subespecie Equus quagga quagga i Antiquorum (Zebra Damara) estan tan prop entre sí que sugerixen que els dos són de fet un, i per lo tant el major dels dos noms, deuen prevaldre sobre els més jóvens. Per lo tant, se sol dir que el nom correcte de la subespecie més meridionals deu ser Burchellii no Antiquorum. La subespecie Equus quagga burchellii encara existix en KwaZulu-Natal i en Etosha. Les zebres de Burchell es poden trobar en una série de parcs zoològics dels Estats Units, incloent els següents: el Zoo de Cincinnati, el zoològic de Columbia, el zoològic de Nàpols, Zoo de Nashville, Zoo d'Oregó, Woodland Park Zoo, etc., i una menuda manada d'aproximadament 75- 100 animals en estat salvage en el Rancho Hearst en Sant Simeón, Califòrnia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . Consultat el 12 de juliol de 2014.
- ↑ . doi:10.1139/z02-126. Consultat el 13 de juliol de 2014.
- ↑ . JHU Press. Consultat el 13 de juliol de 2014.
- ↑ .
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. doi:10.1078/1616-5047-00133.