Diceros bicornis occidentalis
El rinoceront negre suroccidental (Diceros bicornis occidentalis) és una subespecie del rinoceront negre, que viu en el suroest d'Àfrica (nort de Namíbia i sur d'Angola, introduït en Suràfrica). Actualment està catalogada com casi amenaçada per la UICN. La major amenaça per a la subespecie és la caça furtiva.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta subespecie a sovint es confon en l'extint rinoceront negre del sur (D. b. bicornis) o la subespecie del surest (D. b. minor). No obstant, les poblacions de les zones àrides del nort de Namíbia i el suroest d'Angola representen una subespecie separada.[2]
L'espècimen del holotip, un macho, tenia uns 16 mesos quan va ser capturat viu pel Sr. Müller en 1914 prop del riu Kunene (Kaokoveld, regió fronteriça entre Namíbia i Angola), i enviat al Tierpark Hagenbeck, el Hamburc Zoo, en Alemània. Despuix de la seua mort el 15 d'octubre de 1916, la seua pell i esquelet es varen conservar en el Zoologisches Museum Hamburg (espècimen nº 40056) i varen ser descrits com a pertanyents a una nova espècie, Opsiceros occidentalis, per l. Zukowsky en 1922.[3][4] Opsiceros és un sinònim inválido del gènero Diceros.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]El rinoceront negre del suroest, com totes les subespecies del rinoceront negre, té un llavi prensil distintiu i és un explorador. La seua apariència és similar a la de les atres subespecies, la diferència més important és un cap relativament ample darrere dels ulls i traces menors en la dentició. Atres caràcters que es mencionen a sovint, com el tamany del cos o la rectitud i el tamany de les banyes, són subjectes a la variació individual.[2] També estan més adaptats als hàbitats àrits, i es poden trobar en el clima àrit de les sabanes i deserts.
Població i amenaces
[editar | editar còdic]Històricament, esta subespecie deambulava per Angola i Namíbia, pero la seua àrea de distribució actual ha disminuït. La fortalea de l'espècie es troba principalment en Namíbia. S'han reportat d'un a quatre eixemplars en Angola i uns atres varen ser introduïts en Suràfrica. La població total està aumentant i ascendia a 1920 animals en 2010, dels quals el 55,8 % eren adults. La caça furtiva per l'aument dels preus de les banyes es considera la principal amenaça per a la població.
Estat en la UICN
La UICN considera a les poblacions vives de rinoceront negre del nort de Namíbia en la subespecie D. b. bicornis, i no reconeix la subespecie separada de D. b. occidentalis.[6]Esta sinonímia, basada en du Toit (1987), va ser considerada errònea per Groves i Grubb (2011), i D. b. occidentalis va ser restablida com una subespecie vàlida. Com totes les poblacions australs de rinoceronts negres varen ser exterminades a mitan del sigle 19, D. b. bicornis es troba completament extinta hui en dia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cite iucn
- ↑ 2,0 2,1 (2011) Ungulate Taxonomy, Baltimore: The Johns Hopkins University Press, pp. 317. ISBN 978-1-4214-0093-8.
- ↑ Zukowsky, L. (1922). “Vorläufige Mitteilung über eine neue Art dones Spitzschnautz-Nashorns aus Südwest-Afrika”. Archiv für Naturgeschichte 88A (7): 162–163.
- ↑ (1998) The Rhinoceros in Captivity, The Hague: SPB Academic Publishing bv, pp. 409. ISBN 90-5103-134-3.
- ↑ (2011) Ungulate Taxonomy, Baltimore: The Johns Hopkins University Press, pp. 317. ISBN 978-1-4214-0093-8.
- ↑ Plantilla:Cite iucn