Dasyurus viverrinus
_fawn_morph_Esk_valley_2.jpg)
El quol oriental (Dasyurus viverrinus) és una espècie de marsupial dasiuromorfo de la família Dasyuridae natiu d'Austràlia i que ha desaparegut casi per complet del continent australià i ha quedat relegat a Tasmania.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Encara que fins a principis de la década dels 60 de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
esta espècie habitava en l'illa d'Austràlia, hui sembla que ha desaparegut, si be cap la possibilitat, despuix de recents albiraments, de que encara sobrevixquen alguns eixemplars en la regió de Nova Anglaterra, al nort de Nova Gales del Sur.[1]
No obstant, les poblacions que poblen la illa de Tasmania gogen de bon estat, estan àmpliament distribuïdes i apleguen a ser comuns en algunes àrees. Són capaços de colonisar numerosos hàbitat tals com jungles, boscs templats, alts cims o xara.
Faneróptica i anatomia
[editar | editar còdic]Pesa de 0,6 a 1,6 kg i medix de 35 a 45 cm de llongitut més una coa de 21 a 30 cm. Sense alcançar el tamany del cuol de coa tacada (Dasyurus maculatus), és una de les espècies majors del gènero, pero pot diferenciar-se de l'anterior en que no té taques en la coa.
Del cuol occidental (Dasyurus geoffroii), una atra de les espècies més grans, pot diferenciar-se en que este té la cara més pàlida que el restant del cos, i les taques li alcancen la cap.
Pero la diferència principal entre el cuol oriental i el restant de dasiuros està en que carix de primer dit en les extremitats posteriors, sent ademés la superfície plantar granulosa en lloc de estriada.
Dieta
[editar | editar còdic]És un extraordinari caçador capaç de capturar conills i rosegadorés, pero el seu dieta està basada principalment en insectes. No obstant, com les espècies del gènero, es tracta d'animals tremendament oportunistes capaços d'aprofitar molts atres recursos alimenticis tant d'orige animal com vegetal, inclosa la carronya.
Biologia de la reproducció
[editar | editar còdic]El periodo de celosia és a principis d'hivern (juny-juliol). La gestació dura 21 dies. Es produïx un part anual en el que poden aplegar a donar a llum més de 30 crío per part, pero solament eixiran avant les primeres que alcancen un dels sis peçons de que dispon la mare.
L'alletament dur entre 18 i 20 semanes, pero les crío són depositades en un niu quan complixen la dècima. Llavors la mare ix a caçar i els deixa en ell per a continuar alletant-los. Quan necessita canviar de niu transporta a les crío aferrades a la seua esquena. L'independència es produïx despuix del desmame i la madurea sexual aproximadament en un any de vida, començant immediatament a reproduir-se. En llibertat viuen 5 anys, i en captivitat 6,8 anys.[2][3]
Comportament
[editar | editar còdic]Animals solitaris i majoritàriament nocturns, si be poden ser evidenciats caçant o prenent el sol durant el dia. Construïx nius entre les roques, en galeries subterrànees o en troncs caiguts.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En Perill (EN).[4] Desaparegut de l'illa d'Austràlia, esta espècie està protegida per les lleis conservacionista federals. No obstant les poblacions són estables en l'illa de Tasmania per lo que no existix normativa específica en este estat. No s'haja inclosa en els apèndixs de les CITES.
Estos animals són presa de goss, pero ademés es veuen pressionats per la competència que suponen els gats salvages. El atropellamiento i les trampas que posen els avicultores pel dany que representen en les explotacions avícoles són unes atres de les principals causes de mort.
En 2015, una menuda població es va introduir de nou al continent en una reserva natural en Canberra.
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El cuol oriental [1] archivat en Wayback Machine. en el lloc del Parks and Wildlife Service (Servici de Parcs i Vida Selvada) de Tasmania; en anglés.
- ↑ Grzimek, B., Schlager, N. i Olendorf, D., 2003: Grzimek's Animal Life Encyclopedia, Thomson Gale. Detroit.
- ↑ Jones, M. L., 1982: Longevity of captive mammals (Longevitat dels animals en captivitat). Zoological Garten N. F. Jena, 52: 113-28.
- ↑ [2] en el lloc de la Llista Roja de la UICN; en anglés. Accés: 1 de març de 2009.
De la Creu, T., 2002: Dasyurus viverrinus en el lloc Animal Diversity Web. Accés: 7 d'octubre de 2007.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dasyurus viverrinus.
Wikispecies té un artícul sobre Dasyurus viverrinus.
