Boselaphus tragocamelus
_male.jpg)
El nilgó o bou blau (Boselaphus tragocamelus) és una espècie de mamífer artiodàctil de la família Bovidae.[1] És un vacú de gran tamany i cuerna menuda comuna en els boscs de la Índia, pero varen ser importats a Estats Units com a animals de zoològic en 1920 i lliberats en Texas en 1930. Nilgó és una paraula hindú que significa "bou blau". És l'única espècie de la seua gènero i no es reconeixen subespecies.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]El nilgó és l'antílop de major tamany d'Àsia.[2] Presenta un marcat dimorfisme sexual.[3] Solament té banyes el macho, els quals són curts i rectes,[3] i apleguen a medir quan són adults entre 15 i 24 cm.[2] Medix d'entre 120 a 150 cm d'altura en la creu i té una llongitut cap-cos de 180 a 210 cm.[4] Poden aplegar a pesar fins a 300 kg.[4] En canvi les femelles solen ser una quinta part menors.[5] Té un pelaje curt que és de color marró groguenc en les femelles i es convertix en grisa azulado en els machos adults. Els vedells són marró pàlit. El pèl dels adults és prim i aceitoso, pero la pell és grossa en el pit i el coll dels machos. Existixen pegats de color blanc en la cara i per baix de la barbeta. Esta s'estén en un ampli i blanc pitet en la gola. En els machos per baix de la pechera penja un mechón de pèl o barba, que pot ser de fins a 13 cm.
Una banda blanca a lo llarc de la zona de pit va més l'abdomen i s'estén entre les pates atrasseres, que forma un estret menuda revisió que es descriu en el pèl més obscur. Té pates primes.
El seu fòrmula dental, típica en els bóvidos, és la següent: 0/3, 0/1, 3/3, 3/3 = 32.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Està àmpliament distribuït en Índia i en zones de terres baixes de Nepal, aixina com en Pakistan, a on és considerat com a rar. Ademés ha segut introduït en Texas (Estats Units).
Es troba en zones àrides, de xares i boscs secs, ademés d'en zones agrícoles, pero sol evitar els deserts i els boscs densos.
Comportament
[editar | editar còdic]Habitualment es troba en hatos d'aproximadament 10 animals, pero s'han vist grups més grans, de 20 a 70 individus. Els machos vells són a voltes solitaris.[5] És d'hàbits diürns en una major activitat en les primeres hores del matí i la vesprada. Té bona vista i oït, pero no té un bon sentit del olfat. Encara que és normalment silenciós, poden fer una vocalisació que rugix quan està alarmat. Quan és perseguit pot alcançar velocitats de fins a 29 milles per hora.
Reproducció
[editar | editar còdic]Les femelles i els machos permaneixen separats durant la major part de l'any, a excepció de l'época d'crío. Els grups els formen un macho dominant i d'una a vàries femelles. El apareamiento té lloc habitualment de decembre a març, pero pot ocórrer durant tot l'any. La femella pare, despuix d'un periodo de gestació que va de 243 a 247 dies, una o dos crío, excepcionalment tres.[4] Les femelles poden concebre als 18 mesos d'edat, pero molt poques ho fan abans dels 3 anys d'edat. Els machos maduren sexualment als dos anys i mig, pero no poden competir en atres machos fins als 4 anys.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Plantilla:MSW3
- ↑ 2,0 2,1 2,2 David M. Leslie, Jr.(2008).The American Society of Mammalogists.813
- 1-16.Consultat el 23 d'octubre de 2011.
- ↑ 3,0 3,1 Matthews, L. Harrison (1977). La Vida dels Mamífers, Tom II (en espanyol), Barcelona, Espanya: Edicions Destine, pp. 414. ISBN 84-233-0700-X.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Ronald M. Nowak (1999). Walker's mammals of the world, 6ª edició (en anglés), Baltimore, EE. UU.: The Johns Hopkins University Press, pp. 1936. ISBN 9780801857898.
- ↑ 5,0 5,1 Hanák, V. i Mazák, V. (1991). Enciclopèdia dels Animals, Mamífers de tot lo món (en espanyol), Madrit, Espanya: Susaeta, pp. 354. ISBN 84-305-1967-X.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Boselaphus tragocamelus.- Erro al crear miniatura: Wikispecies té un artícul sobre Boselaphus tragocamelus.
