Xilema
Xilema[editar | editar còdic]
El xilema és un dels principals teixits de conducció de les plantes vasculars. La seua funció principal és transportar l'aigua i els minerals absorbits per les arrels fins a les parts aèries de la planta, especialment les fulles, a on es produïx la fotosíntesis.
Funció[editar | editar còdic]
El xilema permet el flux ascendent de la llacor bruta (aigua + sals minerals) des de les arrels cap a la resta del vegetal. Este transport es produïx principalment per dos mecanismes:
- La pressió radicular, generada en les arrels.
- L'efecte de succió provocat per l'evapotranspiració en les fulles.
Gràcies al xilema, l'aigua i els nutrients arriben a totes les parts vives de la planta, fent possible el seu creiximent, el desenroll de les seues funcions vitals i la producció de flors, fruits i llavors.
Estructura[editar | editar còdic]
El xilema està format per diversos tipos de cèlules:
- Tràquees (en angiospermes): cèlules tubulars que formen un sistema de conductes.
- Tràqueides (en gimnospermes): cèlules allargades en parets primes i perforades.
- Fibres xilemàtiques: proporcionen soport mecànic.
- Parènquima xilemàtic: intervé en l'almasenage i transport lateral.
Les cèlules del xilema generalment estan mortes quan arriben a la madurea funcional, excepte el parènquima.
Tipos de xilema[editar | editar còdic]
- Xilema primari: es forma durant el primer creiximent de la planta, gràcies a l'apex de l'arrel i la tija.
- Xilema secundari: es forma durant el creiximent en grossor, per acció del càmbium vascular. És el responsable de la formació de l'anell de creiximent en arbres i arbusts.
Importància[editar | editar còdic]
El xilema és fonamental per a la vida de les plantes vasculars. Ademés, constituïx gran part de la fusta utilisada per l'ser humà en construcció, mobles, paper i combustibles.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Strassburger, E. 1994. Tratado de Botánica. 8.ª edición. Omega, Barcelona
- Valla, Juan J. (2007). Botánica. Morfología de las plantas superiores. (1a ed. 20a reimp. edición). Buenos Aires: Hemisferio sur. p. 352. ISBN 950-504-378-3
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Xilema.