Sturnia malabarica
_Photograph_by_Shantanu_Kuveskar.jpg)
El estornino malabar (Sturnia malabarica)[1][2][3][4] és una espècie d'au paseriforme de la família Sturnidae. És una espècie resident o parcialment migratòria trobada en hàbitats boscosos de la Índia i el surest asiàtic. El nom de l'espècie es deu a la distribució d'una antiga subespecie en la regió de Malabar. Dita població té el cap blanc i és tractada a sovint com a espècie separada, el estornino de cap cendra (Sturnia blythii).
Taxonomia i distribució
[editar | editar còdic]La falta de monofilia en els anteriors gèneros d'estorninos va dur a esta espècie a ser colocada baix diversos gèneros en el passat Sturnia, Sturnus i Temenuchus[5] i varis estudis han sugerit la reutilisació d'un antic nom de Temenuchus per als membres d'este clado.[2] Estudis posteriors sugerixen el seu emplaçament en el gènero Sturnia.[1]
Subespecies
[editar | editar còdic]
Té dos subespecies reconegudes:
- S. m. malabarica (Gmelin, JF, 1789): en el noreste de l'Índia, Nepal, Bhutan, Bangladés i el noroest de Birmània;
- S. m. nemoricola (Jerdon, 1862): en el sur de China (inclós Taiwan), Birmània, Tailàndia, Laos, Vietnam i Camboya.
Tant la subespecie nominal com nemoricola són conegudes per realisar alguns moviments poc compresos (per eixemple, S. m. malabarica ha segut registrada en Pakistan i en el centre i sur de l'Índia).
El tàxon blythii és per lo general[6] considerat una espècie vàlida, Sturnia blythii, en lloc d'una subespecie de Sturnia malabarica. Com a S. m. malabarica solament visita el ranc de distribució de blythii durant el periodo no reproductiu (hivern), no es coneix que els dos es reproduïxquen entre sí. No obstant, un estudi molecular va trobar divergència genètica entre S. malabarica blythii no significativament gran (entre 0,2 % i 0,8 %) entre les germanes S. malabarica malabarica en el nort de l'Índia i S. malabarica nemoricola de Birmània i Vietnam.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Zuccon, D., Pasquet, I. & Ericson, P. G. P. (2008). Phylogenetic relationships among Palearctic–Oriental starlings and mynas (genera Sturnus
and Acridotheres : Sturnidae). Zoologica Scripta, 37:469–481 el+Sturnus+ZSC+2008.pdf PDF
- el+Sturnus+ZSC+2008.pdf Archivat el 12 de abril de 2016 archivat en Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 Plantilla:Cita publicació
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1464.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Catorzena part: Orde Passeriformes, Famílies Malaconotidae a Passeridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (1): 199-205. ISSN 0570-7358. Consultat el 31 d'octubre de 2016.
- ↑ . en Avibase. Consultat el 31 d'octubre de 2016.
- ↑ Zuccon et al., 2006.
- ↑ Rasmussen y Anderton, 2005.