Patagosmilus
Patagosmilus ("gavinet de la Patagonia" en grec) és un gènero extint de mamífer carnívor metaterio de la família Thylacosmilidae que va viure a mitan del Mioceno en Amèrica del Sur. De la mateixa manera que atres representants d'esta família, com Thylacosmilus atrox i Anachlysictis gracilis, es caracterisava pels seus enormes claus en la mandíbula superior, similars als coneguts felinos "dents de sabre" (Machairodontinae), dels que eren equivalents ecològics. La morfologia general de Patagosmilus sugerix que era anatómicamente menys especialisat que Thylacosmilus del Plioceno, pero la morfologia de les dents, no obstant, sugerix que provablement estava més estretament relacionat en este últim, que en el més primitiu Anachlysictis de Colòmbia.[1]
La espècie tipo de Patagosmilus és P. goini, que deu el seu nom al paleontòlec argentí Francisco Goín, va ser descrita en 2010 per Forasiepi i Carliniego basant-se en el holotip MLP 07-VII-1-1, els restants d'un cràneu esclafat i part d'una falange ungual que es va descobrir en #sediment que daten del Mioceno Mig (biocrón Colloncurense) en la vora oest del Ric Chic, en la província de Riu Negre en la Patagonia, Argentina. Est és el primer representant de Thylacosmilidae del que s'han trobat restants en la Patagonia, i el primer gènero reconegut aparte de Thylacosmilus i Anachlysictis que és un membre indiscutido d'esta família[1]
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Patagosmilus.