Anar al contingut

Pampatherium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pampatherium (Pampatherium)


Pampatherium (gr. "béstia de la pampa") és un gènero extint de mamífers placentarios del orde Cingulata emparentats en els actuals armadillos i els gliptodóntidos, també extints. Varen habitar en Argentina, Bolívia, Uruguay i Mèxic fins a fa uns 11 000 anys.


Descripció

[editar | editar còdic]

Pampatherium era un mamífer acorazar de gran tamany pertanyent a la família Pampatheriidae. Els eixemplars adults podien alcançar aproximadament 2 m de llongitut i superar els 200 kg de pes, #lo que ho convertia en un dels pampatéridos més grans coneguts. El seu cos estava protegit per una closca composta per un escut escapular, tres bandes mòvils i un escut pèlvic, estructura que li proporcionava certa flexibilitat, encara que no li permetia enrollarse completament com ocorre en alguns armadillos actuals.[1]

Els osteodermos de Pampatherium presenten escassa ornamentació i carixen de banda marginal deprimida; ademés, els de l'escut posterior són majoritàriament rectangulars.[2]

Es creu que Pampatherium excavava paleomadrigueras i que estes guaridas podien servir de refugi contra grans carnívors com Arctotherium angustidens que a la seua volta, varen poder aprofitar-les per a refugiar-se.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Pampatherium va ser un dels primers mamífers fòssils descrits de Sudamérica. Peter Wilhelm Lund ho va descobrir originalment baix el nom de Chlamytherium en 1839, que posteriorment va ser canviat a Chlamydotherium en 1841. En 1875, Florentino Ameghino va establir el gènero Pampatherium, substituint la denominació anterior per problemes de nomenclatura zoológica.[4]

Distribució

[editar | editar còdic]

Pampatherium humboldtii i Pampatherium typum varen habitar en Amèrica del Sur (principalment en Brasil) durant el Pleistoceno; Pampatherium humboldtii va sobreviure fins al Pleistoceno tardà final.[5][6][7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Swiss Journal of Palaeontology.134(1)
    109–116.ISSN 1664-2376.doi:10.1007/s13358-015-0070-5.Consultat el 2026-07-05.
  2. Edmund, A . Gordon (1996-12-31). A review of Pleistocene giant armadillos (Mammalia, Xenarthra, Pampatheriidae), University of Toronto Press, pp. 300–321. ISBN 978-1-4875-7415-4.
  3. Alcheringa: An Australasian Journal of Palaeontology.33(3)
    211–222.ISSN 0311-5518.doi:10.1080/03115510902844418.Consultat el 2026-07-06.
  4. Journal of South American Earth Sciences.20(1-2)
    131–138.doi:10.1016/j.jsames.2005.06.012.Consultat el 2026-07-05.
  5. Journal of Mammalian Evolution.25(4)
    539–550.ISSN 1064-7554.doi:10.1007/s10914-017-9406-9.Consultat el 2026-07-05.
  6. Revista Brasileira de Paleontologia.21(2)
    158–174.doi:10.4072/rbp.2018.2.06.Consultat el 2026-07-05.
  7. Revista Brasileira de Zoologia.2(4)
    229–254.ISSN 0101-8175.doi:10.1590/S0101-81751983000400003.Consultat el 2026-07-05.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]