Otus jolandae
El autillo de Rinjani (Otus jolandae)[1] és una espècie d'au estrigiforme de la família Strigidae nativa de Lombok en les illes menors de la Sonda d'Indonèsia. És l'única espècie endèmica d'aus de l'illa, que va ser descoberta per primera volta en setembre de 2003[2][3] i va ser descrit formalment en 2013.
Etimologia
[editar | editar còdic]El epítet específic jolandae va ser dedicat a la Dra. Jolanda Luksenburg, una biòloga que codescubrió l'espècie en 2003. Tant el nom comú en anglés i l'indonesi propost (Celepuk Rinjani) referixen al mont Rinjani, el volcà actiu de 3700 m que domina Lombok. Els muçols són també coneguts localment com pok burung, referint-se onomatopèyicament al cridat.
Descripció i identificació
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que en la majoria dels atres membres del gènero Otus, el autillo de Rinjani és principalment de color marró, en motejat en varis tons de blanc llistat obscur. És molt similar en aspecte al autillo moluqueño (O. magicus), pero té un cridat diferent, un chiulit ululante net en lloc del ronc i el graznido de O. magicus.
Història
[editar | editar còdic]El naturaliste britànic Alfred Hart Everett va obtindre sèt especímenés d'este muçol entre maig i juliol en 1896, qui també va pagar a recolectors locals. No obstant, en eixe moment, l'au no es va reconéixer com específicament distint del autillo moluqueño, que apareix en atres illots de les illes menors de la Sonda. Els #espècimen de Everett es troben en el Museu d'Història Natural de Londres (incloent l'holotip) i el Museu Americà d'Història Natural.
En setembre de 2003, George Sangster i Jolanda A. Luksenburg varen observar, i varen gravar vocalisacions de autillos en Lombok. En el mateix més, Ben King va fer lo mateix. De forma independent, abdós parts varen concloure que els cridats diferien substancialment dels de O. magicus i atres autillos asiàtics. En 2008, fotografies i més gravacions sonores es varen obtindre per Bram Demeulemeester i Philippe Verbelen. Una atra gravació de sò es va obtindre en agost de 2011 per Jan van der Laan.
Una comparació detallada dels #espècimen de Everett i les gravacions de sò posteriors en els de atres autillos trobats en Wallacea i el archipèlec malayo va indicar que els muçols de Lombok constituïen una espècie no descrita i varen servir de base per a la descripció de 2013.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es llimita a l'illa de Lombok, a on és l'única espècie de autillo resident. És comú a escala local dins del restant hàbitat forestal en l'illa, gran part del com es troba dins del parc nacional de Gunung Rinjani, a altituts de 25 a 1350 m.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Otus jolandae i la seua distribució en Avibase.
- ↑ . Live Science. Consultat el 14 de febrer de 2013.
- ↑ . BBC News. Consultat el 14 de febrer de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wikispecies-logo.svg Otus jolandae en Wikispecies. Commons
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Otus jolandae.
- Gill, F; Donsker, D, eds. (2015). «Owls» IOC World Bird List (v.5.1) pel Congrés Ornitológico Internacional Plantilla:En idioma.
- Description d'unix nouvelle espèce de petit-duc sur l'île de Lombok (Indonésie) en ornithomedia.com Plantilla:En idioma.
- Otus jolandae Sangster, King, Verbelen & Trainor, 2013 en xeno-vora.
