Nacionalsindicalisme
Anar a la navegació
Anar a la busca
Escut del desaparegut Sindicat Espanyol Universitari (SEU), que es declarava "nacional-sindicaliste" i era l'única organisació estudiantil llegalisada en Espanya durant el franquisme.
El nacionalsindicalisme, també denominat falangisme, és una teoria econòmica i política naixcuda en l'any 1931 en Espanya, d'inspiració fascista i adaptada a les particularitats de l'Espanya de l'época[1].
De caràcter antiparlamentari i contrari als partits polítics, defén el corporativisme basant-se en un estat totalitari a través d'un sindicat únic i vertical en el que s'aglutinarien empresaris i treballadors al servici de la nació.
Es definix anticapitaliste i antimarxiste (tercerposicionisme) i destaca pel seu nacionalisme extrem i la seua defensa del catolicisme, contemplant la via revolucionària per a alcançar els seus objectius polítics.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Ledesma Ramos fon el primer intelectual que definí un fascisme espanyol relativament clar i precís. Payne. P.135