Anar al contingut

Mirounga angustirostris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
elefant marí del nort (Mirounga angustirostris)


El elefant marí del nort o septentrional (Mirounga angustirostris) és una espècie de mamífer pinnípedo de la família dels fócidos i del gènero Mirounga (elefants marins).[1]

Distribució

[editar | editar còdic]

Habiten el oceà Pacífic oriental; migran al nort fins a Alaska, Columbia Britànica i al sur fins a les costes de Califòrnia i Baixa Califòrnia, a on paren, cuiden les crío i muden, principalment en les illes lluntanes de la costa.

Característiques

[editar | editar còdic]

Presenta un marcat dimorfisme sexual. El nom d'elefant marí deriva del gran tamany de la #probòscide del macho adult, usada en realisar extraordinaris rugits, especialment durant la competició pel apareo. El gran dimorfisme sexual en tamany, s'expressa en els 5 m de llongitut i 1800 kg dels machos, en les femelles de 3 m i 650 kg.[2] El marcat dimorfisme sexual es correspon en l'acusada poligàmia en el sistema de apareamiento, que un macho exitós pot prenyar a 50 femelles en una estació.

L'elefant marí del nort s'alimenta principalment de peixos i cefalòpodes, incloent calamars, polps, mixinos, quimeres i taburons menuts. Són depredadors nocturns d'hàbit pelágico, coneguts pels grans intervals de temps que permaneixen sumergits.[3] Esta espècie és capaç de sumergir-se fins a 800 m; no obstant normalment ho fa a menys de 200 metros.[4]

A causa de la dieta, les concentracions de mercuri en sanc i múscul d'elefants marins adults del nort canvien de manera important durant el cicle anual i en associació a fases vitals rellevants, com la crío, els viages per a buscar aliment i els periodos de dejuni; per eixemple, els canvis en la concentració de mercuri varien entre un 14% i més del 100% depenent de les fases del cicle anual i en independència de l'exposició al Hg.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:MSW3
  2. . North American Mammals. Smithsonian Institution. Consultat el 3 de febrer de 2007.
  3. G.V. Morejohn and D.M. Beltz, Contents of the Stomach of an Elephant Seal, J. Mammal 51:173-174
  4. R. Condit and B.J.LeBoeuf, Feeding Habits and Feeding Grounds of the Northern elephant seal, J. Mammal, 65:281-290