Anar al contingut

Miomaci pannonicum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Miomaci pannonicum (grec latinizado: mio , abreviatura de " Mioceno " + hongarés: maci "osito") és l'única espècie del gènero extint d'ailuropodinos herbívors Miomaci, que varen viure en el Mioceno tardà d'Hongria. Es coneix solament per les dents i les mandíbules, pero estos indiquen que era significativament més menut que el seu parent propenc Indarctos,[1] que podria alcançar els 265,74 kg.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. De Bonis, L., Abella, J., Merceron, G., & Begun, D. R. (2017). A new clapix Miocene ailuropodine (Giant Colla) from Rudabánya (North-central Hungary). Geobios, 50(5-6), 413–421. doi:10.1016/j.geobios.2017.09.003
  2. Abella, J., Valencià, A., Pérez-Ramos, A., Montoya, P., & Morales, J. (2013). On the Soci-Sexual Behaviour of the Extinct Ursid Indarctos arctoides: An Approach Based on Its Baculum Size and Morphology. PLoS ONE, 8(9), i73711. doi:10.1371/journal.posa.0073711

Plantilla:Control d'autoritat