Megaloceros

Megaloceros (Megaloceros)

Megaloceros (del grec: megalos + keras, lliteralment "banya gran") és un gènero extint de mamífers artiodàctils de la família Cervidae que varen viure en Eurasia des de fins del Plioceno fins al Pleistoceno superior. Varen ser herbívors molt expandits durant les edats de gèl. L'espècie major, M. giganteus, denominada comunament com el "alce irlandés" o "cérvol jagant", és també la més coneguda.

Molts dels membres d'este gènero eren animals grans que preferien ambients de praderies o boscs oberts, en moltes espècies promediando alguna cosa menys de 2 metros d'altura fins a la creu. Moltes espècies mediterràneas, per un atre costat, són eixemples clàssics de nanisme insular, com les espècies de Cerdenya (i també Còrsega; abdós illes varen estar unides durant la major part del Pleistoceno) M. cazioti, que aplegaria a 1 metro d'alt. Les vàries espècies del gènero cretense Candiacervus —la menor de les quals, C. rhopalophorus només media 65 cm d'alt fins als muscles— que a voltes són incloses en Megaloceros com un subgénero.

Esquelet de Megaloceros giganteus

Com es podria deduir del nom "alce irlandés", l'espècie major tenia certa similitut morfològica en els actuals alces. No obstant, s'ha mostrat que açò era una conseqüència de l'increment de tamany. En realitat, estava més emparentat en els actuals gamos (gènero Dama, de modo que Megaloceros va ser part d'una àmplia radiació de fins del Neógeno de parents dels gamos dels quals només persistixen dos tàxons en l'actualitat.(Lister et al. 2005, Hughes et al. 2006)

El número d'espècies en el gènero Megaloceros és controvertit: algunes voltes el gènero s'usa de manera molt restringida. En el cas més extrem, es llimita a M. antecedens i M. giganteus, sent les atres separades en Praemegaceros (linaje europeu) i Sinomegaceros (linaje d'Àsia oriental). Encara que l'últim és provablement vàlit com subgénero, el primer tàxon requerix de més investigació sobre les seues relacions en Megaloceros sensu stricto i en Candiacervus en particular.

Espècies en orde cronològic

• M. obscurus

L'espècie més antiga del Pleistoceno primerenc d'Europa. Tenia llargues astes curvades.

• M. luochuanensis

Una espècie de principis a mitan del Pleistoceno trobada en el loess de Shaanxi en China.

• M. verticornis

De principis a mitan del Pleistoceno, cercanamente relacionat en M. obscurus. Trobat a lo llarc del sur d'Europa. Es pensa que va poder ser el ancestro de les espècies mediterrànees, i de Candiacervus.

• M. antecedens

Molt similar a M. giganteus, fins al punt de que és considerat a voltes com una subespecie d'este últim. Les astes diferixen que són més compactes, i les puntes prop de la base són grans i palmeadas. Trobat en Alemània en el Pleistoceno mig.

• M. pachyosteus

Pleistoceno mig de China i Japó. Posseïa astes llargues i curves.

• M. savini

Espècie del Pleistoceno mig, alguna cosa major que un caribú, trobat originalment prop de Sainte Savine, França. Les seues banyes eren rectes, en picos similars a espines. Les puntes més propenques a la base eren palmeadas.

• M. cazioti

Espècie nana del Mediterràneu del Pleistoceno mig de Cerdenya i Còrsega. En prop d'un metro fins als muscles, es creu que descendix de M. verticornis.

• M. dawkinsi

Una espècie del Pleistoceno tardà nativa de Gran Bretanya, molt similar a M. savini. Els primers habitants humans de les illes britàniques poden haver-ho trobat, ya que s'han trobat alguns fragments de banya que varen ser tallats com a rústiques ferramentes.

• M. giganteus

La major, la més coneguda i de les últimes espècies del gènero, media més de 2 metros fins als muscles. Trobat a lo llarc d'Eurasia, des d'Irlanda a China durant l'última era de gèl.

Referències

• Hughes, Sandrine; Hayden, Thomas J.; Douady, Christophe J.; Tougard, Christelle; Germonpré, Mietje; Stuart, Anthony; Lbova, Lyudmila; Carden, Ruth F.; Hänni, Catherine; Say, Ludovic (2006): Molecular phylogeny of the extinct giant deer, Megaloceros giganteus. Molecular Phylogenetics and Evolution 40(1): 285–291. doi:10.1016/j.ympev.2006.02.004 PDF fulltext. Supplementary data 1, DOC fulltext Supplementary data 2, DOC fulltext Supplementary data 3, DOC fulltext
• Lister, A.M.; Edwards, C.J.; Nock, D.A.; Bunce, M.; van Pijlen, I.A.; Bradley, D.G.; Thomas, M.G. & Barnes, I. (2005): The phylogenetic position of the 'giant deer' Megaloceros giganteus. Nature PMID 16148942 doi:10.1038/nature04134 PDF fulltext Supplementary information