Macrotis lagotis
El bilbi major, bandicut conill o cangurito narigudo gran (Macrotis lagotis) és una espècie de marsupial peramelemorfo de la família Peramelidae. És el més gran de tots els bandicuts. El bilbi major té forts membres i garres grosses que usa per a excavar el seu menjar i fer els seus caus. És extremadament rar, l'única una atra espècie d'esta família és el Macrotis leucura, actualment extint.
El seu hàbitat són les zones àrides d'Austràlia; es troba actualment amenaçat i la seua població està en decliu per l'aument de les activitats ganaderes, a la modernisació i a l'introducció de noves espècies. El bilbi era molt abundant en el passat pero ara ha disminuït considerablement.
Característiques
[editar | editar còdic]Té un pelaje tupido i sedoso, grisáceo en el seu llom i blanc en la pancha; la seua coa és negra des de la base fins a la mitat i blanca en la punta; és un animal nocturn per això la seua visió no està tan desenrollada; el seu principal sentit és el de l'oït, d'ahí que les seues orelles siguen tan grans; també posseïx un excelent sentit de l'olfat i unes garres per a excavar caus i buscar menjar ademés de servir de refugi durant les hores de calor i els depredadors.
Les femelles posseïxen una bossa a on refugia a les seues crío que s'obri cap a avall per a evitar que s'òmpliga de terra mentres excava. El seu pes és d'1 a 2,4 quilograms encara que els machos poden aplegar a pesar fins a 3,7 kg en captiveri. La femella sol ser més menuda, pesant al voltant de 0,8 a 1,1 quilograms. Tenen un cicle de vida mínim de tres anys.
Costums
[editar | editar còdic]El bilbis és un animal nocturn que té diversos hàbitats, des de zones semidesérticas de bosc sec fins a sabanes i praderies. El seu territori és temporal i depén de l'existència d'aliments. Els bilbis descansen en el seu cau subterràneu fins a l'anochecer per a evitar la calor. Al final del seu cau, una empinada espiral d'uns cinc peus de profunditat, està la cambra a on dorm. Com és un animal solitari el seu cau mai té vàries cambres; cada cova és ocupada per un adult, una femella en crío o, a voltes, una parella durant el celosia. El bilbis sol acariciar-se el pèl en les llargues garres de les seues pates atrasseres. Encara que estes són més llargues que les davanteres, l'animal no bota com un conill, sino que es mou en llentitut usant les quatre extremitats. Açò es deu a que alterna les seues pates atrasseres en les davanteres, i que abdós es mouen al mateix temps.
Per a dormir el bilbis no es gita sino que se senta sobre les seues pates atrasseres, fica el hocico entre les pates davanteres i es cobrix els ulls doblant les orelles cap a avant.
Alimentació
[editar | editar còdic]El bilbi s'alimenta caçant tant en la superfície com a baix el sol. La seua dieta és omnívora, alimentant-se sobretot d'insectes i animals menuts, lagartijas, cucs, larvas i aranyes. Gran part de l'aigua que ingerix procedix de les llavors i frutes que menja. Usa les seues fortes pates davanteres en garres curves i resistents per a escarbar en el sol al voltant dels arbres i arbustos, introduint el seu llarc i puntagut hocico en els forats en busca de larvas d'insectes. En les àrees que ocupa sol haver varis d'estos forats en terra al voltant de les seues vores.
El bilbis engol gran cantitat de terra en el menjar. Fins a nou dècims dels seus excrements poden ser solament terra.
Reproducció
[editar | editar còdic]A diferència dels bandicuts que es reproduïxen durant tot l'any, maduren sexualment al voltant dels 90 dies. La femella del bilbis sol crío de març a maig. Els adults, que viu en solitari el restant de l'any, es reunixen solament en l'época de celosia, de febrer a abril. Els bilbis té uns dels periodos de gestació més curts entre els mamífers, de 12 a 14 dies. Despuix d'un periodo de gestació de menys de dos semanes naixen d'una a tres crío, encara que la femella pot alletar fins a huit. Com ocorre en uns atres marsupials, els recent naixcuts són diminuts, de menys de mija polzada de llarc i estan molt poc desenrollats. Ni be naixen, les crío s'arrastren al marsupi de la seua mare. En el marsupi, les crío s'aferren als peçons de la mare i són alletades durant vàries semanes, a la veta de les quals estan plenament desenrollades, encara que tornen al marsupi matern si hi ha algun perill.
Conservació
[editar | editar còdic]El bilbis era molt comú en tota la seua àrea fins a començos de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
quan es va produir una disminució repentina en el seu número; esta disminució s'atribuïx a la colonisació australiana pels europeus: el ganado i atres animals herbívors varen danyar les praderies que constituïen el seu hàbitat. L'introducció d'atres espècies també va afectar al bilbis, que va tindre que competir pels caus en els conills i va ser víctima dels rabosots. El seu número va disminuir també quan se li va començar a caçar per la seua pell.
Hi ha un pla nacional de recuperació per a salvar a estos animals: este programa inclou la crío en captivitat, el monitoreo de poblacions, i el restabliment de bilbis a on una volta varen viure. Hi ha hagut moviments eficaços per a popularisar el Bilby com una alternativa al Conill de Pasqua en ous de chocolate de bilbis (destinant els guanys a la protecció i l'investigació). S'ha produït reintroducción en zones abans habitades pels bilbis que han tingut èxit, com en la península de Perón, en l'oest d'Austràlia.
Referències
[editar | editar còdic]El Fascinant Món dels Animals 1998, ISBN 1-886614-09-1
Vejau també
[editar | editar còdic]- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Macrotis lagotis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Macrotis lagotis.